No creía en el kharma hasta hoy. Esa chorrada de que toda mala acción viene acompañada de un castigo, para restablecer el equilibrio y la armonía del mundo. Pues parece ser que sí. Ayer me burlé de lo más sagrado que tiene Catalunya, tobillos de Messi al margen: l'Himne nacional. Y la ira divina no se ha hecho esperar...
Un desalmado se ha llevado a UNO, al Fiat UNO, a mi primer coche. Aquel que me llegó por herencia paternal. Yo ya no lo conducía, ahora era propiedad de la que dicen que es mi madre, pero siempre recordaré esa primera vez, el día en el que me dijeron: "Sr. Manel, éste es tu coche". Como hacían en el 1,2,3; pero sin Mayra Gómez-Kemp.
Desde aquí le dedico a UNO estas líneas, surgidas del sentimiento que me provocó el saber que lo que antes fue de mi padre iba a ser mío (las amantes brasileñas no, recordemos que el tema de hoy es el coche):
Oda al Fiat UNO gris (fragmento):
Oigo un "run -run " desde mi habitación.
Mi madre dice: "Baja, que te hará ilusión".
Hacía poco que tenia el carné,
un sorpresa me esperaba pues.
Oigo ese "runrun", me crece la... emoción:
Mi primer coche, lo puedo sentir.
Me suena ese "runrun". Me suena un montón.
No sólo lo oigo, ya lo veo venir.
Veo una mancha gris, asomando por la noche:
"Qué tengo que decir, Muchas gracias por el coche".
El humo se disipa,
mi visión se vuelve rica:
mi visión se vuelve rica:
¡Gris!
Éso era una Fiat uno
del año de Cobi y Curro:
"A caballo regalado, no lo mires el dentado" .
"No es por ser maleducado, pero el coche esta mellado".
¡Gris!
R.I.P. (1992-2009):
Suerte que en los malos momentos siempre te quedan los amigos de verdad, que saben justo lo que necesitas:
6 comentaris:
L'acompanye en el sentiment. Si vol, el meu sogre, que és molt generós, li pot fer de xofer.
Li agrada anar en moto? A mon sogre molt. Prefereix anar davant o de paquet? Conduïr o ser conduit? Mossegar coixí o bufar clatells?
No pateixi per la part mecànica: l'oli que deixa anar no és del motor.
L'entenc molt, Sr. Manel. A mi el meu pare em va legar una Derbi Variant atrotinada que vaig exprimir fins als 19 anys. Llavors una dia torno al garatge i em notifica el meu progenitor que l'ha regalada pq només ocupava espai. És com si t'amputessin la polla.
Bé, en realitat és molt diferent, però què és un comentari si no mencionem la paraula "polla"?
Sr. Josep, aquest cotxe ja no era meu. Als pocs mesos em vaig comprar un que perdia menys oli. Parlant d'aquest tema... em pot donar el messenger del seu sogre??
Sr. Valero la seva metafora es perfecta. Doncs vigili amb la polla i allunyi-la del seu progenitor, perquè també ocupa espai...Aquest va ser el motiu pel qual Lorena Bobic va amputar el membre del seu marit: volia posar un armari a l'habitació i no se quina moguda i una cosa porta a l'altra...
Poca broma amb el primer cotxe. El valor sentimental que pot agafar un tutut de quatre marxes i suspensió hidràulica que t'ha portat arreu no ho sap un futbolista qualsevol que té la idea de que un Ferrari és el preludi d'un Hummer.
Ho lamento moltíssim, sr. Manel.
Se'l veia tant content i tan disfressat de Chikilicuatre, dins el seu UNO...
Per cert, quan pensa parlar-nos de la seva foto de perfil i la seva disfressa de Chikilicuatre?
Sr. Markutis quanta raó. Jo quan veig al Bojan (amb 18 anys) sortint del Camp Nou al volant d'un audi ultim model em ve al cap una sentencia Jairiana: Bojan, fill de puta!
Sr. Pare Bukkakez: tan de bo fos una disfressa. Jo pensava que el Chiki-Chiki seria un exit musical atemporal com l'Escandalo del Raphael, i vaig decidir fer-me un implant capil·lar (me'l va fer el metge d'en Bono).
El tema de les ulleres va ser més costós: un parell de mesos assistint al cinema i seient a la primera fila van ser suficients per acumular tantes dioptries que només aquells vidres podien arreglar.
Publica un comentari a l'entrada