23/6/11

De nazis i tal.




  INT. SALA DE TORTURES NAZI
  Un NAZI i un JUEU estan a la sala de tortures. El JUEU,
  visiblement malferit, està lligat a una cadira.

                       NAZI
            Parla, maleït jueu!

    JUEU
            No diré res.

                       NAZI
            Sabia que no aguantaries les meves
            tortures! Has parlat!

    JUEU
            Sense dir res.

                       NAZI
            Maleït jueu! Veuràs ara…

  El NAZI agafa el JUEU i el col·loca sota l’aixeta de la
  dutxa.

    JUEU
            Què fas?

                       NAZI
            La tortura de la gota malaia! No
            m’aturaré fins que parlis!

        FON A:

  NEGRE
  Apareix en pantalla un cartell de “3 hores després”.

    FON A:

  INT. SALA DE TORTURES NAZI

    NAZI
            A prendre pel cul!
 
  El NAZI gira l’aixeta i surt l’aigua a tota corrent,
  mullant al JUEU.






         JUEU
            S’agraeix. Està fent cada cop més
            calor, però la gota malaia és qüestió
            de paciència: no pensis que em faràs
            un forat al cap en tan poc temps…

  El NAZI es treu una pistola de la màniga i l’apunta al
  cap.

    NAZI
            Que no?

    JUEU
            Ep, ep! Que així no patiré pas…

  El NAZI buida el carregador de bales, les agafa i
  comença a llençar-les al cap del JUEU.

                       JUEU
            Crec que moriré abans asfixiat de calor.

                       NAZI
            Maleït jueu! Tens raó! Vaig a revisar
            la instal·lació…

        FON A:

  NEGRE
  Apareix en pantalla un cartell de “30 minuts després”.

    FON A:

  INT. SALA DE TORTURES NAZI
  El NAZI entra per la porta, amb un aparell d’abdominals
  a les mans, mentre el JUEU estava fregit i li sortia fum
  del cap.
 

                       NAZI          
            Doncs es veu que la caldera estava
            en mal estat. De pas he agafat un aparell
            de corrents per les abdominals. Suposo que
            si el poso a màxima potència potser
            t’electrocuto i…
                     
  El NAZI aixeca el cap i veu al JUEU fregit.


        FON A:

  NEGRE
 
    FON A:

  INT. PORTA DE PIS
  A la porta d’un pis, una SENYORA està atenent a un TÈCNIC
  DEL GAS.

            
                       SENYORA          
            Un Tècnic del gas va manipular la caldera
            perquè Hitler no pagava? I dius que tu faràs
            el mateix si jo no pago?

                       TÈCNIC DEL GAS
            Correcte.
          
                       SENYORA          
            Tingui.

  La SENYORA paga al TÈCNIC DEL GAS, aquest li dona el
  rebut i la SENYORA tanca la porta. Acte seguit tornen a
  trucar a la porta. La SENYORA obre la porta a mitges i  
  es veu la cara del CAPELLÀ, que està al costat del TÈCNIC
  DEL GAS.

                       CAPELLÀ
            …I Déu va fer la llum i…

                       SENYORA
            Perfecte. Ara els de la llum.

  De l’hàbit del CAPELLA s’escolta una veu aguda.

                        NEN (OFF)
            No som els de la llum, som de l’esglèsia.

  El TÈCNIC DEL GAS es queda mirant l’entrecuix del CAPELLÀ,
  d’on procedia la veu aguda.         


                        CAPELLÀ
            És la paraula de Déu, que està per totes
            les parts.

                       TÈCNIC DEL GAS
            Crec que està a les teves parts.

        FON A:
  NEGRE
  Apareix  en pantalla un cartell: “No tots els capellans
  són pedòfils… algun hi haurà que no”.


13/6/11

Passar per la porta.


  INT. ESCALA DE VEÏNS.
  Un VEÍ surt per la porta de casa seva. Per altra banda, una
  VEÏNA surt de la porta de la seva casa. Els dos avancen pels seus
  respectius pasadissos fins coincidir a l’hora de sortir per
  la mateixa porta.

                       VEÍ
            Passa tu.               

                       VEÏNA
            Com? Per què jo? Perquè sóc una dona, oi?
            Perquè sigui dona he de gaudir de privilegis?
            Masclista!

                       VEÍ
            Masclista? Jo no… Ho feia per educació!
            
                       VEÏNA
            Educació? La teva educació és sexista!

                       VEÍ
            Doncs ja passo jo…

  El VEÍ intenta passar per la porta, però la VEÏNA li talla
  el pas amb el braç.               

                       VEÏNA
            Què? Per què has de passar tu primer?
            Creus que ets superior a les dones i que
            estàs per davant d’elles, oi? Masclista! 
 
                       VEÍ
            Jo no...

  En aquell moment entra en escena una DONA EMBARASSADA,
  esbufegant alterada, acompanyada pel seu MARIT.               

                       MARIT
            Ràpid! Deixeu passar la meva dona, que
            ha trencat aigües!
                           
                       VEÏNA
            Perquè estigui embarassada ja l’he de
            deixar passar? Segueix sent una persona normal,
            que pot treballar igual i cobrar el mateix que
            un home! Masclista!

                       DONA EMBARASSADA
                 (tocant-se la panxa)
            Noto que no es mou! Crec que he perdut el
            bebè!

  El MARIT agafa de la mà a la DONA EMBARASSADA, consolant-la.

                       MARIT
            Tranquil·la, ja en tindrem un altre.

  La VEÏNA posa la mà sota la faldilla de la DONA EMBARASSADA,
  li treu el bebè i el llença lluny.

                       VEÏNA
            Un altre? Què, penses que la dona només
            serveix per engendrar i parir fills? Masclista!
           
                       MARIT
            Jo no…

                       VEÏNA
            Fora d’aquí els dos!

  El MARIT intenta agafar la DONA EMBARASSADA per portar-la
  en braços.

                       VEÏNA
            Què? Penses que les dones no ens podem
            valdre per nosaltres mateixes? Masclista!

  El MARIT se’n va corrents i la DONA EMBARASSADA va darrere
  d’ell, reptant. El VEÍ es queda mirant la VEÏNA.
                     
                       VEÏNA
            Què mires? Et penses que sóc un objecte
            sexual? Porto aquesta roba perquè m’agrada,
            no perquè vulgui que em mirin! Masclista!

  Una SENYORA GRAN apareix en escena.

                                                        SENYORA GRAN
            Disculpeu, parelleta.

                       VEÏNA
            Parelleta? Què passa, que un home i una dona
            no poden parlar, que ja han de ser una
            parelleta?
                     
                       SENYORA
            Jo no… Només vull anar cap a l’ascensor…

                       VEÏNA
            Ascensor?
                     


                       SENYORA GRAN
            Sí, el metge em va dir que no podia
            baixar les escales…

                       VEÏNA?
            Metge? Un home? Quan una dona arriba a la
            menopausa segueix sent una dona, igual que
            quan era jove! No et deixis influir per
            les paraules d’un home!

  La VEÏNA agafa a la SENYORA GRAN i l’empeny en direcció a les
  escales. La SENYORA GRAN apareix de l’escena i s’escolta com
  cau escales avall.           

                       VEÏNA
            Veu com ha pogut baixar? Dones al poder!

  El VEÍ es queda mirant la VEÏNA

                       VEÏNA
            I tu, masclista…

  La veu del MARIT DE LA VEÏNA, la interromp.

                       MARIT DE LA VEÏNA (OFF)
            Dona! És l’hora de dinar i no hi ha dinar
            al plat! Torna cap a casa a fer la teva feina!

                       VEÏNA
            Ja vaig!

  La VEÏNA se’n va corrents, deixant el VEÍ amb la paraula a la
  boca. El VEÍ es gira per sortir per la porta, però queda
  atrapat juntament amb un HOMOSEXUAL. El VEÍ es mira a
  l’HOMOSEXUAL.

                       VEÍ
            No estic preparat per això…

                       HOMOSEXUAL
            Què? Ets un homòfob?

                       VEÍ
            Jo no… eh, sí.

  El VEÍ agafa l’HOMOSEXUAL, el llença contra el terra i surt per
  la porta.
  


8/6/11

Els senyors del temps.




  EXT. PAISATGE ABANDONAT- DIA
  La imatge simula una gravació en vídeo. Apareix un HOME DEL
  TEMPS típic, amb vestit i corbata, calb.

                       HOME DEL TEMPS
            Molt bon dia. Si estàs veient aquesta
            cinta és que jo ja estic mort. Segurament
            et preguntaràs el perquè d’aquest paisatge
            desèrtic...

  S’obre el pla i es veu un paisatge desèrtic i unes quantes
  persones (homes i dones) vestits com l’HOME DEL TEMPS.

                                    FON A:
  PLATÓ DE TV DE L’HOME DEL TEMPS
  Imatges de L’HOME DEL TEMPS donant la predicció, mentre parla
  en veu en off.

                       HOME DEL TEMPS  
                   (OFF)                         
            Sóc un Home del temps, aquells éssers
            odiats dels quals depenen els plans de
       molta gent. Molts estan pendents dels
       nostres consells i prediccions, però el
       que no saben és per què ens equivoquem
            tant.

   FON A:

  INT. CASA DE L’HOME DEL TEMPS
  Apereix en pantalla un cartell de “14 d’Agost de 2010”.   
  Al menjador està la DONA DE L’HOME DEL TEMPS. Apareix
  en escena l’HOME DEL TEMPS, carregant maletes i vestit
  amb roba d’estiu.

                       DONA DE L’HOME DEL TEMPS
            Has tornat a dir que la segona quinzena 
            d’agost serà freda perquè la gent no
            faci reserves  i així poder està més
            tranquil? Et vaig dir que no ho fessis més!

    HOME DEL TEMPS
            És el meu poder.
 
    DONA DE L’HOME DEL TEMPS
            Un poder implica una responsabilitat.


   FON A:
  PLATÓ DE TV DE L’HOME DEL TEMPS
  En pantalla apareix un cartell de “Dos anys i quatre mesos
  després. L’HOME DEL TEMPS està fent la predicció. Avui, 20 de
  desembre de 2012, segons les teories dels maies, és el dia de
  la fi del món. Tranquils: no facin cas a les pluges de
  meteorits, ni als tsunamis de magma volcànic: el dia serà
  demà. Repeteixo: Demà!

   FON A:

  INT. DESPATX PRESIDENCIAL
  El PRESIDENT està preparant la maleta. Apareix un MEMBRE DE
  SEGURETAT.
    MEMBRE DE SEGURETAT
            President, cancel·lem la operació. Tenim
            un dia més.

   FON A:
  EXT. CAMP DIA
  Un EXÈRCIT D’HOMES DEL TEMPS, acompanyats de les seves
  famílies, es dirigeixen cap a un refugi. Es talla el vídeo.
  Es veu com un ASTRONAUTA era qui estava mirant el vídeo a
  través de la pantalla de la càmera. L’ASTRONAUTA camina pel
  camp i troba una NENA HOME DEL TEMPS.
 
                       NENA HOME DEL TEMPS
            Hola, molt bon dia! Quina és la predicció
            pel dia d’avui?

    ASTRONAUTA
            Què? Què fas vestida així? Per què parles
            així?
 
                       NENA HOME DEL TEMPS
            Blasfem! Som tots descendents de l’Homus
            del Tempus!

  L’ASTRONAUTA es treu el casc, mostrant la seva aparença 
  normal.  

    ASTRONAUTA
            A quin planeta estic? Al planeta dels
            Homes del temps?

                        NENA HOME DEL TEMPS
            És la Terra!

  Es fa un pla general i es veu l’estàtua de Colom de Barcelona,
  però apuntant amb el dit al cel.

    ASTRONAUTA
            Nooooooo!


  L’ASTRONAUTA interromp el seu crit de dol. Es torna a un pla
  proper de l’ASTRONAUTA i la NENA HOME DEL TEMPS.

    ASTRONAUTA
            Podries explicar per què l’Estàtua
            de Colom apunta al cel?

                        NENA HOME DEL TEMPS
            Assenyala el nostre Déu… El Satèl·lit
            METEOSAT!

    ASTRONAUTA
            Val, ara s’entèn el gag… 

  Es torna a un pla general, amb la imatge de l’estàtua de Colom
  de fons i la música de l’escena final del Planeta dels Simis.
  L’ASTRONAUTA s’agenolla i torna a cridar.

    ASTRONAUTA
            Noooooooooo!




6/6/11

Paranoies.


  EXT. JARDÍ DIA
  L’AMIC 1 i l’AMIC 2 estan a un jardí en silenci. De sobte, l’AMIC 1
  li ensenya a l’AMIC 2 un rellotge que lluïa al seu canell.

                       AMIC 1
            Has vist quin rellotge m’he comprat?
            És d’or!                      

                       AMIC 2
            Or, or; qui certifica que és d’or?

                       AMIC 1
            Incrèdul…                    

  L’AMIC 2 es treu de la butxaca un certificat d’autenticitat.

                       AMIC 1
            Mira, aquí tens el certificat d’autenticitat.                       
                       AMIC 2
            Sí, sí; però qui certifica l’autenticitat
            d’aquest certificat d’autenticitat?

                       AMIC 1
            Sabia que ho diries…

  L’AMIC 1 es treu de la butxaca un altre certificat 
  d’autenticitat, i li dóna a l’AMIC 2.
            
                       AMIC 1
            Satisfet?

                       AMIC 2
            Sí, sí; però qui certifica l’autenticitat
            d’aquest certificat d’autenticitat que      
            certifica l’autenticitat del primer certificat?

  L’AMIC 1 esbufega mentre busca a la seva butxaca.                        
   FON A:
  NEGRE

   FON A:
  EXT. JARDÍ TARDA
  L’AMIC 1 i l’AMIC 2 es troben davant d’una pila de fulls de
  certificats d’autenticitat. L’AMIC 1 es treu un altre 
  certificatde la butxaca, fa una bola amb el paper i li llença 
  a la cara a l’AMIC 2.

                          AMIC 1
            Sí, sí; però qui...

  L’AMIC 1 es treu de la butxaca una pistola i dispara l’AMIC 2,
  que cau al terra sagnant. L’AMIC 1 llença la pistola al costat 
  del cos. Apareix en escena un POLICIA DE PAISSÀ, que passa per 
  sobre del cos. S’identifica amb una placa.
                      
                         POLICIA DE PAISSÀ
            A veure, què ha passat aquí?

                         AMIC 1
            No ho veu? Hi ha un home mort!

                         POLICIA DE PAISSÀ
            Mort, mort; qui certifica que aquest home
            està mort?

                         AMIC 1
            La sang?
                     
                         POLICIA DE PAISÀ
            Sang, sang; qui certifica que aquesta sang
            és autèntica?

  Apareix en escena un FORENSE equipat amb una lupa, que s’apropa
  al cadáver, l’examina i llepa una mica de la sang.

                                                             FORENSE
            És sang...

                         AMIC 1
            Veieu?
                     
                         FORENSE
            …però qui pot certificat que tinc bon gust?
           
                         AMIC 1
            Déu meu…
                     
                         POLICIA DE PAISÀ
            De totes maneres, no sabríem mai qui ha
            comès el crim.
   
                         AMIC 1
            Jo! He sigut jo! Mireu les petjades de la
            pistola!

                         POLICIA DE PAISSÀ
            Petjades, petjades; qui pot certificar que
            són teves? Ho poden ser, però potser algú
            t’ha preparat una trampa.

                         AMIC 1
                 (alterat i amb tics nerviosos)
            D’acord! No he fet res! No he matat ningú!
            Estic boig! Completament boig!

                         FORENSE
            Boig, boig; qui certifica que no estem tots
            bojos?

  El FORENSE I el POLICIA DE PAISÀ imiten els tics nerviosos de
  L’AMIC 1 fins que, de sobte, entra en escena un INFERMER amb 
  una safata plena de pastilles.
           
                         INFERMER
            Nois! Hora de les pastilles! Hora de tornar
            a la realitat!

  L’AMIC 2 s’aixeca del terra i va cap a l’INFERMER per buscar la
  seva pastilla. El FORENSE llença la lupa, el POLICIA DE PAISSÀ
  llença la placa i s’apropen cap a l’INFERMER. L’AMIC 1 es queda
  pensatiu.
                     
                         AMIC 1
            Un moment… qui certifica que això és la
            realitat i no un somni?

  L’AMIC 1, l’AMIC 2, el FORENSE, el POLICIA DE PAISÀ i
  l’INFERMER; es queden mirant a càmera fixament. 
                      
   FON A:
  INT. CASA
  Un NOI està dormint al sofà i, de sobte, es lleva de cop.

                         NOI
            Quin somni més estrany he tingut! Un moment…
            Qui certifica que això és un somni i no una
            paranoia?

   FON A:
  EXT. CARRER NIT
  El NOI està al terra, treient escuma per la boca. Hi ha música
  Tecno de fons. De sobte el NOI obre els ulls i es neteja la
  boca.

                         NOI
            Quina paranoia! No torno a drogar-me mai
            més!

  Des d’un pla subjectiu des de la perspectiva del JOVE, veiem
  que l’estaven envoltant l’AMIC 1, l’AMIC 2, el POLICIA DE 
  PAISSÀ, el FORENSE i l’INFERMER.

                         AMIC 1    
            Hauríem de marxar ja, que mireu quina hora
            és!

  L’AMIC 1 ensenya el rellotge d’or a tots.

                         AMIC 2/INFERMER/ POLICIA DE
                         PAISSÀ I FORENSE
            Uh!

                         AMIC 1    
            És d’or.

                         AMIC 2    
            Or, or; qui certifica…

  El NOI es treu un pot de pastilles de la butxaca i se les
  empassa totes de cop.


2/6/11

Un càncer social.


 
  EXT. CARRER
  Dos amics, l’AMIC 1 i l’AMIC 2, estan esperant davant d’un
  “fotomatón”.


                       AMIC 1
            Li hem de dir.

                       AMIC 2
            No és tan fácil…

                       AMIC 1
            Ja, però no podem tenir-lo enganyat! Ha
            de saber la veritat!

                       AMIC 2            
            Doncs digues-li tu!

                       AMIC 1
            Li direm els dos.

  En aquell moment, un tercer amic, l’AMIC 3, surt del “fotomatón”.

                       AMIC 3
            Què? Què? Què m’heu de dir?

  L’AMIC 3 surt del “fotomatón”, se li fa un primer pla i es veu
  que té un gran moc al nas. L’AMIC 1 i l’AMIC 2 es queden
  mirant l’un a l’altre.

                       AMIC 3
            Què? Què passa?

                       AMIC 2
                 (a l’AMIC 1)            
            Està bé, li direm els dos.

                       AMIC 1/AMIC 2
                 (a la vegada)
            Tens un càncer/ tens un moc al...

                       AMIC 1/AMIC 3
                 (a la vegada)
            Què?

                       AMIC 3
            Per què no m’ho heu dit abans? Des quan
            tinc…



                       AMIC 1
            La teva núvia m’ho ha explicat aquest
            matí, abans de dir-me que eres un mentider
            i de donar-me el sobre amb els resultats.

                        AMIC 3
            Deia que des quan sabeu això del moc!

  L’AMIC 3 ensenya les fotos de carnet que s’acabava de fer al
  “fotomatón”. Es treu el moc i se l’introdueix al nas novament.

                        AMIC 2
            Des d’aquest matí…

                        AMIC 3
            Però els de la feina… ja veuràs com
            s’enriuran de mi!

                        AMIC 1
            Tranquil, el càncer que tens és molt
            agressiu: no donarà temps a que es puguin
            riure de tu.

                        AMIC 3
            Quina sort! El càncer ha salvat la meva
            dignitat!

                        AMIC 1
            Un moment: per què m’ha dit la teva núvia
            que eres un mentider, si tu no sabies res
            del teu càncer?

  L’AMIC 1 obre el sobre dels resultats i els llegeix.

                        AMIC 1
            Càncer de pit? Tens càncer de pit!

                        AMIC 2
            Què? Si el càncer de pit és cosa de
            dones! Com rentar, escombrar, cosir i cuidar
            els fills!

  L’AMIC 1, l’AMIC 2 i l’AMIC 3 es queden uns segons en
  silenci, mentre en pantalla apareix un missatge: “Els
  guionistes no es responsabilitzen del que diuen els
  seus personatges, malgrat haver-ho escrit ells mateixos”.   
  l’AMIC 3, d’esquenes a la càmera, es treu la camisa i l’AMIC   
  1 i l’AMIC 2 posen cara de fàstic.



   FON A:

  INT. VETLLATORI
  L’AMIC 1 i l’AMIC 2 estan al vetllatori de l’AMIC 3, juntament
  amb els COMPANYS DE FEINA. Es fa un primer pla de la foto que
  acompanya el taüt, que era la que s’havia fet al “fotomatón”,
  però sense el moc.
 
                       AMIC 1
            Ha sigut un detall haver retocat la
            seva foto.

                        AMIC 2
            Ell es mereixia que el recordèssim
            tal i com era realment…           

  S’obre el pla i es veu sencera la foto que acompanyava el taüt
  de l’AMIC 3: la seva cara posada en el cos de la foto una dona
  amb els pits al descobert. Tots els COMPANYS DE FEINA      
  comencen   a assenyalar el cadáver de l’AMIC 3, a fer-li 
  gestos   obscens, tocaments i a riure.