Homenatge a l'Antoni Tàpies.

 "La llum al final del túnel".

-Títol: "La llum al final del túnel".

-Estil pictòric: Semblant al de l'Antoni Tàpies però més guai.

-Explicació de l'obra: Quan mors vas caminant per un túnel de parets de color crema, perquè Déu és un ésser amb gust i aquesta tonalitat serà tendència aquesta temporada tant en el nostre món com en l'altre.

Això sí, quan arribes a la llum et trobes amb una sorpresa: un treballador d'ENDESA, que són més omnipresents que el propi Creador. Un operari t'espera amb la factura corresponent al "gastu" que ha suposat el fet d'estar il·luminant el teu recorregut cap al Cel.

Cubicles: el capítol eliminat (II de II).

NOTA IMPORTANT: LA MERDA QUE TROBAREU A CONTINUACIÓ ÉS LA CONTINUACIÓ D'UNA MERDA  QUE   TROBAREU SOTA AQUESTA MERDA. QUÈ SIGNIFICA AIXÒ? DONCS QUE HAURÍEU  DE LLEGIR LA MERDA PRÈVIA PER ENTENDRE LA MERDA POSTERIOR. 

 

    INT. OFICINA
  En MARC, en DAVID i la MIREIA estan davant dels seus respectius
  ordinadors.

                       MIREIA
                 (mentre llegeix un llibre de xinès)
            Jo estic fent un curs d’idiomes. De xinès.
            El xinès serà l’idioma mundial en pocs
            anys…

                       MARC
            L’àrab. L’àrab ho serà.

                       DAVID
            El xinès. 1000 milions de xinesos.

                       MARC
            L’àrab… 100 mili… 200 mi… 500...
            Hi ha molt de moro!

  Mentre en MARC, el DAVID i la MIREIA discuteixen, apareix
  l’ISIDRE; vestit de socorrista. Amb banyador.
            
                       ISIDRE
            Jo ja he fet un curset de socorrisme…

                        DAVID
            Socorrisme? Els cursos eren de formació per
            l’empresa!

                  En MARC obre una porta de l’oficina. Tots 
                  s’hi apropen: s’escolta el so de les onades.
 
            Teniu una platja a l'edifici i no teniu
            un pàrquing?

                        MIREIA
            Pàrquing? Et penses que aquí som milionaris?

  De la porta de la platja surt una DONA ÀRAB amb burka,
  cridant i fent gestos de “la meva filla s’està ofegant”.

                        MARC
                  (a la MIREIA)
            Veus? Us ho he dit. Hauries d’haver estudiat
            àrab.

                        DAVID
            Jo també ho deia.

                        MIREIA
                  (mentre llegeix el seu llibre de xinès)
            Calleu! Estic intentant saber què diu!

                        DAVID
            Amb un diccionari de xinès?

                        MIREIA
            Ai, jo que sé!

  L’ISIDRE s’acosta cap a la porta d'accés a la platja.

                        ISIDRE
                  (passant per davant de tots)
            Aparteu, imbècils fills de puta.

  Sona una música èpica de fons. L’ISIDRE passa per la porta de
  la platja. En DAVID, la MIREIA, en MARC i la DONA ÀRAB  
  contemplen l’escena. De sobte s’atura la música èpica:
  comença a sortir sorra procedent de l’interior de l’oficina-
  platja.

                        ISIDRE
                  (off)
            Merda. Pensava que duia la cadira
            Tot terreny.

  La DONA ÀRAB segueix alterada. Segueix sortint sorra de
  l’interior de la platja-oficina. En DAVID, la MIREIA i el
  MARC estan mirant el llibre de xinès.

                                                           FON A:

  CORTINETA DE CUBICLES

                                                           FON A:

  INT. OFICINA
  La DONA ÀRAB continua nerviosa. En DAVID està totalment
  enterrat per la sorra de la platja. Ha mort asfixiat. La MIREIA
  i en MARC estan llegint el llibre de xinès.

                        MIREIA
                  (mentre llegeix el seu llibre de xinès)
            Crec que diu que la seva filla vol
            banyar-se amb nosaltres…

  De la porta de la platja-oficina surt el cadáver de la
  NOIA ÀRAB, tota mullada i vestida amb burka. La MARE
  ÀRAB es posa a plorar.

                        MARC
                   (a la DONA ÀRAB)
            Massa tard… Ja s’ha banyat sola, senyora!

  En MARC, la MIREIA i la DONA ÀRAB s’acosten al cadàver de la
  NOIA ÀRAB.

                        MIREIA
                   (comprovant el pols de la NOIA ÀRAB)
            Està…

                        MARC
                   (mirant per sota de la túnica de la
                   NOIA ÀRAB)
            …molt bona!

  En MARC s’afluixa el cinturó i es disposa a baixar-se els 
  pantalons, mentre mira amb cara de vici el cadáver de la  NOIA 
  ÀRAB. La DONA ÀRAB intenta detenir en MARC a cops. De sobte,
  apareix el SR. DIRECTOR, vestit novament de ninja.
 
                        SR. DIRECTOR
                  (assenyalant la NOIA ÀRAB i la DONA ÀRAB)
             Ninjes!
                                                           FON A:

  CRÈDITS DE CUBICLES I FI.