22/1/09

Yo, la Pura.

Esta es la historia de una de mis primas. Su nombre es posiblemente el menos apropiado para definirla: Pura. Sólo habría cobrado sentido si "Pura" fuera acompañado del término “guarra”. Sí, mi prima era una pura guarra. Con todas y cada una de las letras.



Ya desde pequeña se inició en el mundo del pay-per-sex. Durante las horas del patio montaba un pequeño stand en una de las esquinas del patio ofreciendo felaciones a 3 Euros. El negocio quebró, pero no por falta de aptitudes o de clientes sino porque, al llevar ortodoncias, lo que quebraba Pura eran los miembros de sus compañeritos, que quedaban en carne viva. La expresión “pelarla” nunca había sido tan apropiada y literal.

Mi tía, conocedora de mi gran dominio sobre el tema de la prostitución (por puro afán periodístico), me convenció para que la disuadiera de ese plan de vida. Me senté ante ella y le dije: “Ser puta de lujo lleva a un mundo de vicio, de drogas, de coches caros, de fiestas lujuriosas, de orgías con famosos, de dinero fácil... ¿es eso lo que quieres?”. Después de mi argumentación se le despejaron las pocas dudas que le quedaban. Lo suyo era vivir de puta, de puta...madre.


Desde aquel dia mi tía no me habla. Y mi prima tampoco, más que nada porque siempre que la veo está con la boca llena.


El rumor de que había una puta en el barrio fue corriendo de boca en boca, hecho que llevó a mi prima a abrirse a nuevos mercados y conocer nuevas po... fronteras. Concretamente emigró con destino a Cuba, lugar en el que su prometedora carrera se truncó trágicamente.


Pura no estaba acostumbrada a determinados calibres, y un par de amagos de asfixia la llevaron a apuntarse a una escuela de Fakires para mejorar su capacidad de ingestión. A pesar de las advertencias médicas sobre la peligrosidad de la ingestión de ambos tipos de sables, la tozuda Pura siguió adelante con sus pràcticas fakiro-sexuales.


Finalmente, un dislocamiento de mandíbula (y una lesión crónica en los meniscos de ambas rodillas) llevaron a Pura a retirarse del negocio, y a reorientar su vida laboral hacia el mundo del espectáculo aprovechando todos los conocimientos adquiridos en la escuela de Fakires.



Muy pronto en su ciudad, Pura y su espectáculo: ¡FUCK-IRES!



10 comentaris:

Josep ha dit...

La narració m'ha entendrit. Puc conèixer a sa cosina i reconfortar-la espiritualment?

sr. Manel ha dit...

Si li ha agradat la meva cosina es que el relat l'ha endurit, no entendrit. Com vulgui, jo li arreglo una trobada pero que sapiga que surt d'una experiencia bastant traumatica. I lo seu son 22 polsades... lo seu de vostè, no lo d'ella...

Pare Bukkàkez ha dit...

Ja sap vostè Manel que la foto del matri-dimoni Aznar-Botella amb un featuring de la seva cosina Pura (de nom artístic Yola) no té maleït preu, oi?

Que quedi ben clar que no dubto en absolut de que sigui cosina seva, que per aconseguir tals imatges s'ha d'haver rebuscat al seu àlbum més ocult (o al facebook).

La historia de la seva estimada cosina m'ha arribat al cor.

PS: A veure quan es tarda en dir l'acudit del contenidor groc... O era vostè mateix el que l'acostumava a dir?

sr. Manel ha dit...

Maleida Esglesia! Té voste raó Sr. Pare Bukkakez: la meva cosina pura no existeix. Es casi tot puta ficció!!

Pero aixo si hi ha una part certa: a la meva escola hi havia una llegenda urbana que deia que una de les companyes (de dos cursos menys que jo) ofera mamades al preu de 500 pessetes. Aixo es ben cert!! I lo de que portava ortodoncies també!! Mai ho vaig comprovar pero em vaig kedar amb les ganes.

Per cert, si li agraden les fotos http://www.yola-berrocal.com/

Que sigui la meva pagina d'inici no es per casualitat.

Pare Bukkàkez ha dit...

El maleeixo, sr. Manel!
No pregunti com però he acabat en aquest blog: http://yolaberrocal.blogspot.com/

Llàstima que no deixi escriure-hi comentaris...

sr. Manel ha dit...

Admirat Pare, jo pensava que m'agrairia aquesta informació amb la vida eterna voste que te contactes. Suposo que lo dels comentaris del blog ja s'imagina perquè no deixa posar-ne: ja s'imagina quina linia de classe i elegància deurien seguir...

Per cert, de la web de la Yola destaco el seu curriculum on inclou perles com:

- A la seccio datos personales inclou: ojos azules verdosos y pelo castaño.

- DOmina ingles i italià (no farem acudits facils amb altres llegues francofones).

- Va participar a Misery de Stephen King (versio teatral).

- I destaca el seu paper a Torrente 2 (on recordem feia de trans i no deia cap paraula: nomes sortia a una escena on es deixava magrejar l'entrecuix).

Valero Sanmartí ha dit...

Sr. Manel, entre la Yola, la Nuriaber i la Esteban s'està muntant un haren al seu blog que no té res a envejar al paradís trans d'en Josep.

De totes maneres, sento dir-li que el cas de la sembla cosina està perdut. Porta el furcierio als gens, així que poc podia fer per desviar-la de la seva senda de perversió. Potser si quan era petita li haguéssiu dit allò de "nena mala, no comer, caca caca". Però vaja, és més un desig que una esperança...

sr. Manel ha dit...

Sr. VAlero hi ha religions que pometen als seus fidels 30 verges. Jo als meus seguidors prometo un paradís acompanyat de 3 putes per cap!! On va a parar! Molt millor la meva oferta!!

Chet Casey ha dit...

És evident que és la seva cosina. Sou com dues gotes d'aigua, a excepció de les mamelles que les te vosté més grans.

Sóc l'únic que veu un "quinteto" en lloc d'un trio a la foto Anznar-Botella-Berrocal?

Modgi ha dit...

Anar amb aquest mamellam penjant tot el dia ha de ser com treballar a artificieros: tens por que t'esclati a la cara i tot s'acabi en un moment.

També s'ha de dir que després de tant passar per quiròfan la seva cosina té més expressivitat als mugrons que a la cara.