Este desproporcionado sexismo en la creación y caracterización del personaje sólo puede ser consecuencia de una más que probable frustración sexual propia por parte del autor, que repercutió en un fracaso sentimental continuo que ha intentado subsanar plasmando en las viñetas sus desequilibrios emocionales.
Si analizamos los rasgos del reparto masculino, encontramos a tres personajes cuyos poderes están claramente asociados a capacidades sexuales. En primer lugar tenemos a un hombre cuya mayor habilidad es la de alargarse miembros de su cuerpo hasta límites inabarcables. Aquí hay claras evidencias de un complejo de micropene. Se refleja de manera evidente el deseo del autor, harto de invertir en JesExtender y otro tipo de alargadores sin conseguir resultados.
El personaje de la Antorcha Humana simboliza la vigorosidad, lo que se conoce popularmente como ser ardiente. Esta claro que al autor se le apagó la llama de la pasión, que se convirtió en un ser asexual y que, una vez más, caracterizó a su personaje a partir de lo que él ya no tenía.
Por último, una incipiente disfunción eréctil derivó en el nacimiento de La cosa. En este caso la fantasía del autor es la de ir permanentemente duro, algo que su pequeña ya no podía soportar.
Tras la exposición de esta tesis, solo me queda calificar a esta obra como la más magnánime oda al machismo y como la mayor prueba de que la pitopausia existe y que ésta deriva en una frustración psicológica imperceptible al simple ojo masculino.
5 comentaris:
Ja m'agradaria a mi que Ana Ubregón fos invisible...
Ja m'agradaria a mi que en Ramoncín cremés viu.
Ja li agradaria a Paquirrín estar/semblar dur com una pedra... Si fins i tot a mi em venen ganes d'acariciar-lo, apretar-lo entre els meus braços, fer-li festes a la pantxa i dormir al seu costat!
Ja entenc per que sempre se'l veu acompanyat de chonis buenorres. Són les mateixes Chonis que tenen l'habitació, el cotxe i sa puta mare plens de "peluxes".
Al Marichalao li vindrà bé la súper-elasticitat: podrà agrandar el seu nas per tenir unes fosses nasals d'un metre de diàmetre i així esnifar-se de cop un kilògram de cocaïna vessat damunt una enorme taula de cristall. Serà el tio més guai de tota la Jet-Set.
A tot això, molt encertat l'analisi de Pilar Rahola sobre les preocupacions de l'autor del còmic plasmades en els personatges.
SR. Pare Bukkakez, l'Ana Obregon reuneix tots els poders menys el que voste desitja: té la cara dura, va bastant calenta sempre i té molta flexibilitat per obrir-se be de cames.
Lo del paquirrin es cert, es bastant os. Pero el pel li ve de genetica així que no té culpa. El cos si que se l'ha currat el tio. Té molt de merit.
I el pobre Marichalat... si amb la pica que te ara ja va servit... amb un diametre superior hauria d'esnifar-se directament a l'amy winehouse per notar algo.
Sobre la Pilar Rahola... ja sap, ella li troba el costat masclista a tot. Jo crec que és més de peix que de carn...
Home, per lo general la gent que dibuixa còmics acostuma a no tenir una gran experiència amb el sexe contrari. Per altra banda, estic convençut de que Pilar Rahola és una gran consumidora de còmics porno.
És Pilar Rahola l'Oprah Winfrey catalana?
SR. Markutis axo que diu es ben cert: tots els lectors/ dibuixants de còmic tenen un braç esquerra estranyament desenvolupat. Ells diuen que es de passar pagines i agunatra el llapis respectivament.
Sr. Josep no es molesti: la Rahola es inclassificable, inabarcable i insuportable.
Publica un comentari a l'entrada