EL PRESIDENT NUÑEZ ES TROBA AL DESPATX D’EN LAPORTA DARRERA D’AQUEST, MENTRE EN JAN “TREBALLA” DAVANT L’ORDINADOR.
Nuñez (parlant-li a en Laporta a cau d’orella): Laporta demissió! Laporta demissió! (en Nuñez dessisteix, i s’allunya unes passes) Clar, no em fa cas perquè estic mort! És que jo sóc el fantasma dels presidents passats i vinc a veure al Laporta perquè ha de canviar, (comença a “plorar”) perquè està danyant la imatge del Futbol Club Barcelona i de la ciutat que porta el nom del nostre club…
Laporta (interrompent el discurs d’en Nuñez): Com que danyant la imatge del Futbol Club Barcelona? Si sóc el millor president de la seva història!
Nuñez: Així que m’estaves escoltant? Però si sóc un fantasma! Això és un fenomen para-anormales! És una psicomegafonia! Em pots escoltar?
Laporta: Sí.
Nuñez (apropant-se a en Jan): Sí?
Laporta: Sí.
Nuñez (col·locant-se novament a cau d’orella d’en Laporta): Doncs… Laporta demissió! Laporta demissió!
Laporta (treient-se en Nuñez del damunt): Que no em toquis!
Nuñez: Si no et puc tocar, que t’he dit que sóc un fantasma, que no tinc cos… que sóc incorporativo! eh? (comença a “plorar”) Que no puc ni agafar els meus euros, ni construir edificis… Es gravíssim!
Laporta: I què vols?
Nuñez: Vull que dimiteixis.
Laporta: No.
Nuñez: Doncs vull que vegis com serà el futur del Futbol Club Barcelona per culpa teva, que estàs polititzant el club (comença a “plorar”) i al soci no se’l pot enganyar i…
Laporta: Prou, que no estamos tan mal. I com és que vens ara? Si al juny ja marxo!
Nuñez: Eh? És que els viatges del cel a la terra valen molts diners! I he estat esperant i esperant per veure si baixaven els preus! I no baixaven (comença a “plorar”)… Sort que ara estem a temporada baixa i…
EN NUÑEZ I EN LAPORTA VIATGEN EN EL TEMPS I EN L’ESPAI FINS ARRIBAR A LA SALA LUZ DE GAS EL DIA DE LA CELEBRACIÓ POST BARÇA-MADRID. TOTS DOS OBSERVEN EL COMPORTAMENT D’EN LAPORTA DEL PASSAT, BALLANT DESFASAT AL RITME DE LA MÚSICA ACOMPANYAT DE NOIES DE BON VEURE.
Nuñez: Mira, aquest ets tu, el president del present, al Pus de Gra, danyant la imatge del nostre club…
Laporta: Això és culpa de la Caverna Mediàtica espanyolista, que volen desprestigiar-me! Però no ho han aconseguit, ni ho aconseguiran! Tothom m’estima! Tothom vol que continuï!
Nuñez: Buenu no sé... Vols veure qui serà el president futur del Futbol Club Barcelona?
Laporta: Doncs algun dofí meu! En Godall! O en Sala-Martín! Perquè la gent vol que continuï jo, però com no pot ser, votaran a qui JO digui…
EN NUÑEZ I EN LAPORTA VIATGEN EN EL TEMPS I EN L’ESPAI NOVAMENT, FINS ARRIBAR AL DESPATX DEL FUTUR PRESIDENT DEL BARÇA. EN JAN INSPECCIONA LA SALA: ES DIRIGEIX CAP A LA TAULA I VEU UNA PLACA AMB EL NOM D’EN SANDRO ROSELL.
Laporta: No, no! En Sandro no! En Sandro no! No! No! Noooooo!
L’ESCENA FINALITZA. I EN UN GIR DE GUIÓ INESPERAT… TOT ERA UN SOMNI! EN LAPORTA ES DESPERTA AL SEU DESPATX, DAVANT L’ORDINADOR. LA JANINE ENTRA PER LA PORTA.
Janine: Sr. Laporta, té una visita…
EN NUÑEZ ENTRA AL DESPATX.
Nuñez (a la vegada que es va apropant a la taula d’en Laporta): Laporta demissió! Laporta demissió! Laporta demissió!
EN LAPORTA S’AIXECA DE LA CADIRA I SURT CORRENTS DEL DESPATX.
Nuñez: Ja sabia jo que al final aconseguria fer fora aquest indeseable…
1 comentari:
muuuuuuuuuy bueno,no saben lo que se pierden estos de crackovia por no ficharte como guionista,.es de ser inúuuuuuuuuuuuuuuuutiles!
Publica un comentari a l'entrada