Jair Dominguez's Conte de Nadal.

Compte! Conte que contè fets parcialment ficticis!

Hi havia una vegada un guionista brillant que, alhora, era una mica filldeputa. Una nit, la Nit de Nadal per ser més exactes, va rebre una desagradable visita. No, la dels seus sogres no. D'acord, la dels sogres també és una visita desagradable... però aquesta ho era molt més: se li va aparèixer el fantasma d’en Marc Vidal:

El propòsit d'aquell pedant espectre era ben dificil: volia canviar la corrosiva forma de ser d'en Jair, que així es deia el polèmic noi, fent-li veure les conseqüències que patiria si seguia comportant-se d'aquella manera...

Primer van fer un retorn al passat. En aquells temps tot era glòria, reconeixements i premis per en Jair: era guionista de cinema! L'èxit de la seva obra magna, La Central, li va suposar una vida de luxe i de luxúria: sexe, dones, alcohol... Fins i tot va tastar les tres coses combinades: follar amb dones borratxes.

Però els somnis a la meca del setè art són fugaços. I al cinema espanyol passa quelcom semblant. I més si tens el polèmic caràcter del nostre benvolgut amic Jair: les seves mossegadores històries no encaixaven bé en el món del cinema comercial, així que va haver de conformar-se amb destinar tot el seu talent en el poc agraït món de la televisió.

Estàvem en el present, i el nostre segon guionista preferit (per darrera d'aquell que va pensar el final de "Los Serrano") va haver d'habituar-se a una vida molt més terrenal, allunyada del luxe. Però no de la luxúria...

Però el fantasma d'en Marc Vidal encara tenia reservada una sorpresa molt especial pel seu amfitrió: visualitzar el seu futur...

Després d'haver escrit un sketch on ridiculitzava la figura del sr. Laporta, que en uns anys serà el Molt Honorable President de la Generalitat, en Jair va ser desterrat de la televisió autonòmica catalana, i va anar a petar a la ràdio. Això sí, no a una ràdio qualsevol, sinó a la ràdio líder del país: a Rac1. Era una ràdio tan i tan líder que fins i tot CatRàdio ho reconeixia sense disfressar la veritat. Però alla es va topar amb un altre fantasma (metafòricament parlant aquesta vegada), en Manel Fuentes, que era director de l'emissora i també enemic irreconciliable (de sempre) del nostre heroi. En Jair no va renunciar als seus orígens de filldeputa i es va negar a claudicar amb els mètodes del seu nou cap, de manera que va acabar els seus dies fent d'escriptor i passant les tardes rememorant la seva època daurada i maleïnt el verí que portava a la seva llengua...

With all my loving (naino, naino, na)...

Merry Crisimas! (Bon Nadal de crisi!)