24/12/09

Jair Dominguez's Conte de Nadal.

Compte! Conte que contè fets parcialment ficticis!


Hi havia una vegada un guionista brillant que, alhora, era una mica filldeputa. Una nit, la Nit de Nadal per ser més exactes, va rebre una desagradable visita. No, la dels seus sogres no. D'acord, la dels sogres també és una visita desagradable... però aquesta ho era molt més: se li va aparèixer el fantasma d’en Marc Vidal:


El propòsit d'aquell pedant espectre era ben dificil: volia canviar la corrosiva forma de ser d'en Jair, que així es deia el polèmic noi, fent-li veure les conseqüències que patiria si seguia comportant-se d'aquella manera...

Primer van fer un retorn al passat. En aquells temps tot era glòria, reconeixements i premis per en Jair: era guionista de cinema! L'èxit de la seva obra magna, La Central, li va suposar una vida de luxe i de luxúria: sexe, dones, alcohol... Fins i tot va tastar les tres coses combinades: follar amb dones borratxes.



Però els somnis a la meca del setè art són fugaços. I al cinema espanyol passa quelcom semblant. I més si tens el polèmic caràcter del nostre benvolgut amic Jair: les seves mossegadores històries no encaixaven bé en el món del cinema comercial, així que va haver de conformar-se amb destinar tot el seu talent en el poc agraït món de la televisió.

Estàvem en el present, i el nostre segon guionista preferit (per darrera d'aquell que va pensar el final de "Los Serrano") va haver d'habituar-se a una vida molt més terrenal, allunyada del luxe. Però no de la luxúria...



Però el fantasma d'en Marc Vidal encara tenia reservada una sorpresa molt especial pel seu amfitrió: visualitzar el seu futur...


Després d'haver escrit un sketch on ridiculitzava la figura del sr. Laporta, que en uns anys serà el Molt Honorable President de la Generalitat, en Jair va ser desterrat de la televisió autonòmica catalana, i va anar a petar a la ràdio. Això sí, no a una ràdio qualsevol, sinó a la ràdio líder del país: a Rac1. Era una ràdio tan i tan líder que fins i tot CatRàdio ho reconeixia sense disfressar la veritat. Però alla es va topar amb un altre fantasma (metafòricament parlant aquesta vegada), en Manel Fuentes, que era director de l'emissora i també enemic irreconciliable (de sempre) del nostre heroi. En Jair no va renunciar als seus orígens de filldeputa i es va negar a claudicar amb els mètodes del seu nou cap, de manera que va acabar els seus dies fent d'escriptor i passant les tardes rememorant la seva època daurada i maleïnt el verí que portava a la seva llengua...



With all my loving (naino, naino, na)...

Merry Crisimas! (Bon Nadal de crisi!)


12 comentaris:

Senyor Merdevalista ha dit...

je je je

Valero Sanmartí ha dit...

Uala, lo que ha dir el sr. Manel!...

sr. manel ha dit...

Pá favó, no es precipitin que és tot molt innocent. Menys mossegador que Telemadrid amb Esperanza Aguirre...

Josep ha dit...

Sí, sí, sí!!!!

sr. manel ha dit...

Sr. Josep: Ara sí que sí.

Josep ha dit...

Veig que no ha volgut caure en la trampa del Final Feliç.

El final feliç implicaria la mort violenta de Marc Vidal i una alegre masturbació a mans orientals per a tots els blogaires odisfèrics.

jair d ha dit...

hòstia, és sens dubte el millor regal de nadal que m'han fet mai: saber el que em depara l'esdevenidor!

gràcies, sr. manel. els seus consells en forma de metàfora no cauran en sac rot.

sr. manel ha dit...

Sr. Josep: Sento xafar-li la interpretació que ha fet, però en Marc Vidal estava mort des del principi perque era un fantasma. M'he inspirat en el "Sisè sentit", però no ho digui a ningú... Això sí, una masturbació mai està de més.

Sr. Jair: Si aquest es el millor regal nadalenc que ha tingut, és que ha viscut una infància més dificil que la dels nens orfes dels contes d'en Dickens. Però no s'espanti que el seu futur no serà tan desastrós: mai he fet més de sis encerts a la travessa... com per endevinar el destí d'algú! Jo només li desitjo coses bones, que sap que li tinc (li tenim) una estima (heterosexualment parlant) especial. Alerta, però no soc cap fanàtic psicòpata com l'assassí d'en John Lennon... així que no cal que vigili la rereguarda.

Josep ha dit...

Eps, que hi ha fantasmes que són ben vius!

Aquest és viu i murri. I qualsevol dia, tertulià d Els Matins de Manel Fuentes a Catalunya Ràdio.

Modgi ha dit...

És cert que disney ja li ha comprat els drets per desbancar la (puta) pesadilla antes de navidad.

Modgi ha dit...

I és no menys cert que m'he deixat el signe d'interrogació?

sr. manel ha dit...

Sr. Josep: Déu (o Satanàs, ara no ho sé) els cria i ells s'ajunten...

Sr. Modgi: El que canvia la cosa un signe d'interrogació! Per un moment he pensat que m'havien comprat els drets! És vostè una mica cabró. No, no m'he deixat cap signe d'interrogació: això últim és una afirmació. Innocent! Innocent!