Ojeando la Interviú me detuve en un artículo. Pero no lo hice voluntariamente, sino porque tenía los dedos tan pegajosos que era incapaz de pasar página. Entonces fue cuando leí algo que me ha cambiado la percepción que tenía de la vida… de la vida de los gordos, concretamente.
Efectos colaterales de la obesidad: pérdida de visión.
Y es que según dicha columna, sólo 2 de cada 10 obesos lo son por causas genéticas o por enfermedad. Para los menos rápidos del lugar, eso quiere decir que 8 de cada diez gordos lo son porque quieren. No os dejéis engañar, eso es así por mucho que cualquier orondo amigo vuestro intente convenceros de lo contrario soltando alguna de las típicas excusas de gordos que no asimilan lo que son. Adelante con el top-3:
2. “Yo estoy gordo porque retengo líquidos”: líquidos, sólidos y materias en cualquier estado.
3. “Yo estoy gordo por nervios”: se ve que los estados de ánimo son una fuente de alimentación/desalimentación. Que aprendan...
Un gato nervioso de constitución gruesa que retiene líquidos. Detrás de él, se intuye a su dueña.
Jamás confesarán que SON gordos, sino que ESTÁN gordos; como dando a entender que su situación es algo temporal, algo a lo que podrían poner fin cuando quisieran. Un amigo fumador también me dijo lo mismo, que su condición de fumador era temporal. Y así fue, porque poco tiempo después murió de… cáncer de pulmón.
Suele coincidir que el amigo gordo es el amigo simpático del grupo. No es casualidad. Los gordos son el mejor exponente que hay en la actualidad del Evolucionismo Darwiniano: han aprendido a sobrevivir y a preservar su propia (y gorda) especie haciéndose los simpáticos. Hacerse el simpático no es sinónimo de ser simpático. Todos sabemos que es una pose fingida, una fachada, un escudo. Ser gordo es algo traumático, por mucho que ellos se rían de su aspecto y de que acepten comentarios jocosos (y con muy mala hostia) de los demás.
De cara a la galería vanalizarán su condición, pero todos sabemos que al llegar a casa rompen a llorar y se quedan mirándose en el espejo maldiciendo aquellos almuerzos copiosos, aquellas comidas copiosas, aquellas meriendas copiosas, aquellas cenas copiosas…
La cosa se agrava cuando el gordo intenta abrirse paso en el difícil mundo de la noche. Y el más dificil todavía: cuando intenta cortejar a alguna señorita…
Gordo: ¿Sabes bailar?
Señorita: ¿Quieres la verdad, obeso?
Gordo: Beso.
Señorita: ¿Qué?
Gordo: Que entre verdad o beso, prefiero un beso.
Señorita: No me has entendido… que si quieres que te diga la verdad, ¡gordo de mierda! ¡Yo te la diré! ¡No me follaría a un seboso como tu ni borracha!
Gordo: Tengo 20 euros…
Señorita: qué prefieres… ¿en el lavabo de tíos o en el de tías?
Moraleja: Si ERES gordo, no desesperes. El dinero SIEMPRE es la solución a todos los problemas.
Bueno, casi siempre...
10 comentaris:
Bé, això és el mateix que li passa a vostè, que prefereix pensar que està fracassant en comptes d'acceptar que és un fracassat.
Olee els comentaristes anònims sempre donant la cara!!
Tu també deus ser bastant imbècil vistes les frases que construeixes.
COLLONS!!
El seu Anònim supera els meus dobladors-parodiadors i tot l'exèrcit de trolls que campen pel meu blog.
Pel que fa l'obesitat, volia esmentar el FAT LIBERATION FRONT, però ho deixe per un altre dia.
Joder. Jo tambe vull a un anonim/subnormal d'aquests repartint branca per el meu blog. Entre aquest i el citronius.... Venga en serio, els eu alquilat o que?.
Per cert jo tenc un amic gordo, molt gordo. I simpatic, molt simpatic. Fins que me'n vaig donar compte de que realment era un fill de puta. Aixi que lo que va quedar va ser un gordo fill de puta que pareix simpatic, no se si es pot ser alguna cosa pitjor.
Saludos cordiales
Sr. Anònim 1: L'anònim és gordo, l'anòmim és gordo! Llegeixo la frase que ha escrit "prefereix pensar que està fracassant en comptes d'acceptar que és un fracassat" i veig que no té gaire sentit. Si vol dir que sóc un fracassat no cal que ho posi com si fos una frasse de messenger d'una adolescent. Jo ho admeto que sóc un fracassat, perquè ni tan sols tinc un treball de merda, ni tan sols una vivenda poc digna, ni tampoc tinc una dona que no em cobri per practicar sexe... No tinc res! Però vostè m'ha d'admetre que és més de fracassat llegir el blog d'un fracassat... i a més és gordo i tampoc ho admet.
Sr. Litoris: No donen la cara ni el cul, però sí em donen l'esquena. Els entenc.
Sr. Anònim 2: Escolti, estava parlant de gordos i no d'imbècils, així que aquesta frase que ha construït està malament: sobra el "també". I imbècil no ho sóc, que tinc la carrera de Magisteri d'Educació Física. Ejemmm, d'acord té vostè raó: aquesta "carrera" és per imbècils. Però no vingui a donar-me classes de llengua a menys que sigui una actriu porno o en Cervantes. Hal mehu blok hascrik com am dona la ghana.
Sr. Josep: No sigui modest que els seus anònims i imitadors són millors! El dia que em facin una paròdia del meu blog em consideraré una mica menys fracassat. M'interessa el concepte Fat Liberation Front: exposi-ho, així l'atacaran també a vostè.
Sr. Tito: No hi ha cap secret amb això, surten com surten. El text no anava contra els gordos en general. Jo no tinc res en contra dels gordos/ obesos; només critico aquells que no accepten que ho són perquè mengen molt, i que l'únic exercici físic que fan és jugar al Pro Evolution. A més es volen fer els simpàtics quan tenen l'autoestima pel terra i necessiten suport moral. És només això: un post que vol fomentar la vida sana entre els meus lectors. Però la gent vol teca...
Efectivament, sóc gordo. Però després de la biografia que ha detallat ja li asseguro que guanyo més que vostè, visc millor que vostè i follo més que vostè. No sóc jo qui té motius per arribar a casa i posar-se a plorar d'amagat.
No cal que ho juri que el seu cervellet no dóna per més. Primer la seva brillant deducció: "si s'ofèn pel post és que és gordo". Bravo! Després el fet que no li trobi "gaire sentit" al meu primer comentari, quan és una senzilla extrapolació del mateix joc de verbs copulatius (alerta, senyor Manel! Introduïr aquí un comentari de caire sexual per demostrar con n'és d'enginyós) que fa servir a la seva argumentació. Li tradueixo que potser encara no ho ha entès: el matis entre SER i ESTAR. I per acabar les poques llums de no adonar-se que el segon comentari anònim no va per a vostè sino per al senyor Mike Litoris.
Un consell, si encara està traumatitzat pel fet que un gordo li prengués l'entrepà cada dia a l'hora del pati faci-s'ho mirar per un psicòleg que no és bo acumular frustracions infantils. Ja va cometre l'error d'apuntar-se a magisteri en educació física amb l'esperança de superar aquest complexe de nyicris. No arruïni més la seva vida.
Ah, per cert! Al seu bloc hi he caigut avui de puta casualitat però no descarto passar-m'hi més sovint. Vostè no és l'únic que gaudeix humiliant als altres.
Sr. Anònim: Estic encantat de mantindre amb vostè un debat de caire intel·lectual. Crec que "està fracassant" no és cap ver copulatiu. Tot verb copulatiu va acompanyat d'un atribut, no d'un altre verb: "està fracassat"; això sí seria un verb copulatiu acompanyat d'un atribut. Si hagués estudiat lletres ho sabria. Ja pot extrapolar tot el que vulgui que encara no li trobo el sentit al seu enginyós comentari.
Apunts varis:
- Es nota que és un no-habitual en aquest blog: no hi ha res que m'agradi més que parodiar-me a mi mateix.
- Un atac al senyor Litoris, i a qualsevol lector i company, és un atac personal que he de defensar. D'acord, pensava que es referia a mi. Però sóc tan imbècil!
- Té molts prejudicis vers els gordos: no tots van robant entrepans a l'hora del pati... els que coneixia jo eren gent normal. I vostè?
Normal que tengan que intentar ser simpáticos. Con la tara que tienen encima, como para que también sean unos groseros. La ecuación es la siguiente: Gordo + Grosero = Rinoceronte.
Lo curioso es la apreciación que tiene el mundo de ellos. Si tiene dinero, entonces está gordito; si no lo tiene, es un gordo de mierda. En el caso de las mujeres, las adineradas tienen un ligero sobrepeso; las pobres, son unas focas.
Saludos.
amics...sou tots uns cracks...!
com va dir el bard amgles hi ha metode en la vostre follia
salut i felicitats sr. Manel!
Publica un comentari a l'entrada