19/12/08

Series Miseriables III: Restos de serie.

“¿Pero de esto no había hablado ya más veces?”; grita exaltado un lector crítico, pero observador. “Tiene menos recursos que... que... que un tío con pocos recursos”; murmulla un lector crítico, pero con pocos recursos. “Bueno, de James Bond también han hecho 22 secuelas de una mierda”; comenta un lector crítico, pero comprometido con la causa.
"Lo siento pero es que era ponerlos aquí o defenestrarlos para siempre en la papelera de reciclaje"; contestó el autor y lector (por obligación) del blog. Así que:
- Rip Truck; A golpe de bisturí: un cirujano loco, y falto de trabajo, contrata los servicios de Farruquito para que se dedique a atropellar a futuribles pacientes. En el episodio piloto el asunto se les fue de las manos.

- Estado Alterado: Mairena. Comedia de situación que explica el proceso de transformación que llevó a un varonil hombre a convertirse en Carmen de Mairena: una mujer elegante por detrás y por delante...pero equipada con porra de seguridad de serie.

"¿Los lavabos? Por allí"


- Los sin-son:
Serie animada. La Familia de Izquierda Unida, no permanece unida. El grupo político más cómico navega sin rumbo, van al son de su propio compás...

- A dos reos bajo tierra: dos acusados por diferentes motivos comparten una cueva ocultos al resto de la humanidad. El uno, Osama, culpable de liarla parda a nivel mundial. El otro, Bernd, exiliado por hundir a un club señor que nunca habla de los árbitros. Si Os-Ama llega a llamarse Os-Odia... No hase falta que tiu dises nada más.

- Los Sudor: Drama histórico. A través de flashbacks nos remontamos a los orígenes de los hedores de esa gente que a las 7 de la mañana ya huele a rancio.

- Escenas de Patrimonio: El presidente de Cantabria, Miguel Ángel Revilla, se enfrenta dialécticamente a cada uno de los presidentes del resto de autonomías alabando las virtudes de su comunidad por encima de las demás. Las autoridades sanitarias recomiendan no escuchar a este hombre ya que provoca cantabritis mórbida, una enfermedad que te lleva a la locura por todos los productos cántabros provocando una obesidad inabarcable. El único personaje inmune es Montilla, el presidente inalterable.

NOTA DEL AUTOR: Sentimos tener que romper la línea editorial de “Humor Hintelijente” recurriendo a imágenes de tetas, pero su inclusión estaba totalmente justificada. No es el típico recurso fácil para subir audiencia que usan todos los guionistas cuando tienen a Kira Miró a su servicio.


"Mi carrera empezón mal, pero ahora soy una actriz reputada".


6 comentaris:

Josep ha dit...

- El entrenado. En un col·legi en règim d'internat, un professor alemany descobreix que el causant dels mals resultats dels seus pupils és un àrbitre-examinador català. No hasse fala que tu disses nada más.

- Post, Perdidos. Un aspirant a escriptor enceta un blog. Però un hacker que treballa per grans productores li furta les narracions per a fer telesèries protagonitzades per Candela Peña.

sr. manel ha dit...

Com a mostra de la seva fidelitat, el meu "negre" ha inclós en el post una referència al número 22, en clar homenatge a les seves polzades.

La seva adaptació de Post m'ha acollonit. No estarà basada en fets reals i es voste un hacker que farà teleseries a partir d'aquestes merdes?? Jo li deixo, a un dolar cadascuna.

Valero Sanmartí ha dit...

Chuck-ón: una currante d'un partit cualquiera reb per error un correu electrònic amb els més grans secrets del departament d'intel·ligència espanyola. La Chuck-ón descobreix que des de fa molts segles l'estat espanyol ordeix un pla intricat per conquerir Andorra, que sota tones de sucre i tabac free-tax amaga la mítica Atlàntida. Per encobrir aquesta trama l'exèrcit espanyol intenta mantenir una pantomima mitjançant una campanya d'autodesprestigi que la Chuck-ón acaba de descobrir. Ara la informació del seu cap és molt valuosa, així que li proposen assumir la tasca de coordinar la conquesta d'Andorra com a ministra de defensa.

sr. manel, no es preocupi pels recursos, q sovint la manca d'aquests és motiu d'orgull. Recordo una entrevista a ac/dc en que els van acusar de repetir els mateixos recursos durant 10 discs. Angus Young va treure pit i va afirmar "tu dius que hem repetit el mateix disc 10 vegades però t'equivoques... ja en portem 11".

sr. manel ha dit...

Admirat Valero. Gràcies pel seu comentari. M´ha donat le ales per fer 8 entrades més amb la mateixa temàtica sense tenir cap càrrec de consciència. Properament faré un recopilatori amb les unitats de propostes rebudes, aixi m'estalvio feina i semblo un blogger enrotllat i obert a propostes. Aixi amago la meva manca de recursos neuronals.

Josep ha dit...

Em pregunto si tots els que aspiren a ser actors, i tots els que aspiren a ser directors, interpretaran allò que escrivim els que aspirem a ser guionistes.

sr. manel ha dit...

Ai Josep!! Els que aspiren a ser actors, actuen encara que sigui al teatre del poble; els que aspiren a ser directors, dirigeixen un curt i el pengen al youtube. I els que aspiren a ser guionistes fan blogs per canalitzar les seves "tonteries". Al menys ara podem evaquar-ho, que abans ens ho havíem de guardar i se'ns feien bultos de acumular-ho tot.

Jo per si de cas ja estic buscant muses en aquelles actrius desesperades que busquen nous projectes. Aprofiti-ho voste que està mes capacitat (22 polzades si no recordo malament).