24/1/12

Tertulians, Arús i tots som u.

Ahir vaig preguntar a twitter per  buscar temes per parlar al blog. Això és com preguntar a la teva amant per conèixer postures per practicar amb la nòvia. Perquè twitter és el polvo d'una nit i el blog, l'amor de la teva vida: sempre esperant que et deixis de mogudes immadures per tornar a casa. 

Però no parlarem de twitter. Podria. Però no. Perquè puc opinar de tot. De qualsevol tema. Dels còmics que no tenen idees i fan preguntes a twitter: LOSERS SUBNORMALS. Del conflicte Israel-Palestina: MOROS SUBNORMALS. De "El Saler": LOCUTORS SUBNORMALS.  Del pagafantisme: VERGES SUBNORMALS. De polles no puc parlar massa. No vull (ni puc) parlar de la meva vida privada ni la dels meus amics.


 Ell no és mariquita, eh? jijiji
 
Ho sé. He opinat sense cap tipus de criteri objectiu. Això és per què volia rendir homenatge als tertulians. TERTULIANS. "Persones que s'apleguen habitualment per tal de conversar o de dur a terme qualsevol altre passatemps". No ho dic jo, ho diu el diccionari, que jo no escric tan bé.
 
Abans les tertúlies tenien lloc als cafès. Van Gogh, Gauguin, La Chunga... Els pintors del... del... de fa molts anys, ja es reunien per intercanviar opinions i idees. 
 
"Qui va introduir les tertúlies a la televisió?" M'ofèn que desconegueu la resposta: l'ALFONS ARÚS.
 
 Tertulianes de l'Arús opinant sobre l'escalfament global i Belén Esteban.

L'Arús és l'inventor de totes les coses que es fan i es desfan, però la seva principal aportació a la humanitat és el gènere del tertulià subnormal. Aquests ni tan sols opinen de tot sense saber de res. Simplement somriuen i es mostren. "I així he arribat als 2000 programes! I a més l'Angie Càrdenas se'm folla cada nit amb un strap-on! I PUTA TV3!" Sí Alfons, felicitats.
 
No us enganyaré. Jo dino amb l'Arús. I em llevo amb el Basté. I em vaig a dormir amb en Dani Senabre. I faig el pica-pica amb els Òscars i en Quim Morales. Vull dir que els veig/escolto. Perquè sóc de Rac 1 i 8Tv.
 
"Sóc de". "Sóc del Barça". "Sóc de Rac 1". "-Sóc del Club Súper 3. -Però si tens 35 anys! -I què? Ser un súper no és tenir un carnet, és sentir que ho ets!"
 
"Sóc de", "sóc de". Si Freud aixequés el cap i tingués l'oportunitat de psicoanalitzar-nos, ens diria que amb aquesta tendència a identificar-nos amb tot intentem completar el nostre buit existencial i formar-nos una identitat personal que no tenim. Jo resumiré aquesta teoria amb menys paraules: SOM SUBNORMALS.
 
 

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Tuf a Vedellconsagradisme. Està bé, però. Arús, Basté, Senabre. Tendències sexuals a l'abast de molt pocs

Danny ha dit...

Tu hantes asias mas grasia.

sr. Manel ha dit...

Hola Anònim! El vedellconsagradisme ho dius perquè tinc una capacitat de redacció justeta? O perquè vaig de provocador sent una persona guai? Gràcies de totes mangueres.

Danny: Estem en ello. Estic en fase enfadat amb la vida. Suposo que quan torni a tenir nòvia tornaré a estar de bon humor. Espera uns 2 anys, okis?

Josep ha dit...

El subtext del post és el següent: On he d'enviar el currículum per a que em contractin els del Grup Godó? Ràdio, Tele, Internet, Francès, Grec... puc fer gairebé de tot.

I ben fet que fa.