19/1/12

Abidal, the bondage king (Abidal, el rei bondadós).

Ja pot cuidar-se en Baltasar. Un altre negre està opositant per fer-se amb el càrrec de Rei obscur. Sabeu qui? "L'Abidal, gilipolles; perquè ho has dit al títol". Doncs efectivament i sí: després de la decepció que ha suposat l'Obama, l'Abidal és la nova esperança blanca negra del món occidental i d'Andorra.

Sport, sempre avançant-se a la notícia.

L'Éric era un tio simpàtic, però és va convertir en un dels favorits de l'afició barcelonista quan va començar a integrar-se plenament en la nostra estimada cultura catalana. És que hi ha poques coses més gracioses que un negre parlant català. Potser un moro parlant en andalús. Existeixen. Es diuen ceutins.


Quan pensava que l'Abi no podia ser més guai, quan havia arribat a límits de la guaicitat que només estan a l'abast de la Gina Tost, es va posar malalt. Molt malalt. Va estar tres setmanes malalt. Però va estar molt malalt. Confiem en la paraula dels serveis mèdics del Barça. Els mateixos que van afirmar que l'Ibrahimovic estava bé del cervell.

De quina malaltia parlem? No una bulímia; que, vulguis o no, t'ajuda a cabre en la talla XL del Bershka. No una drogadicció; que, vulguis o no, el problema és alhora la solució del problema. No, no, no. UN CÀNCER. 
I ja tenim la història del milionari que descobreix el sentit de la vida per culpa de /gràcies a un event traumàtic. Com en aquella pel·lícula de Bill Murray basada en una obra de Charles Dickens: Los cazafantasmas...


CÀNCER
                    Hola, Abidal!

                              ABIDAL
                    Hola, càncer!

CÀNCER
                    He vingut per obrir-te els ulls!

                              ABIDAL
                    Ara he de fer una broma de caire
                    homosexual obrir ulls/ petar culs?

CÀNCER
                    No, que ara aquest blog té més classe.

                              ABIDAL
                    Pues a mi m'agradava més el senyor Manel  
                    quan parlava de polles i coses marranes!

CÀNCER
                    Sí, tio.

                              ABIDAL
                    Sí, sí.

CÀNCER
                    ...

                              ABIDAL
                    ...

CÀNCER
                    Ah, sí! Venia a dir-te que, fins ara,
                    t'has comportat com un tio excèntric
                    amb pasta. Com en Buenafuente. Però
                    sense haver de fer EREs a la teva empresa
                    ni de fer programes de merda per TV3 ni
                    d'anunciar patates que saben a la merda
                    que caga una vaca amb SIDA.

                              ABIDAL
                    Excèntric jo? Ho dius per les truites d'ou 
                    d'ornitorrinc? Perquè em banyo amb llet de                       burra?
                   
CÀNCER
                    No et banyes amb llet de burra, sinó amb
                    burres.

                              ABIDAL
                    I què? M'agrada fer olor d'extinció.

CÀNCER
                    MAL. Has de recordar que un dia vas ser
                    un negret d'aquells que es passen
                    la seva infància envoltats de mosques i
                    blablabla...


Després del rotllo moralitzador, el càncer va marxar per ell mateix, i l'Abidal va renéixer com l'Ave... com l'Avecrem. I va començar a regalar als pobres malalts pobres tots els objectes que li recordaven l'idiota en què s'havia convertit amb el temps. D'aquesta manera, els nens amb càncer d'arreu de Catalunya, han après una valuosa lliçó: que mentre hi ha vida hi ha esperança... L'esperança que algun ric amb sentiment de culpa et regali el seu Rolex.

                    
"Vinga, negrata! Una polsera vermella, un Rolex!"

1 comentari:

Danny ha dit...

Pues mira, hoy le doy a que me gusta tu mierda (pero no literalmente, ¿eh?). Eso sí, falta un final más apoteósico, algo más burro aún si cabe (dentro de la Gina Tost, si me hago a entender... jejeje).