El facebook es, posiblemente, una moda estúpida. Pero dentro de él hay más modas estúpidas: entre ellas la de etiquetar a gente.
Los agnósticos de la facebookologia se preguntarán en qué consiste esa práctica. Pues no es más que identificar a tus amigos en tus fotos, para que así el resto de tus contactos vea la gente, posiblemente estúpida, que te rodea.
Pero esto no queda aquí. A esta sub-moda estúpida le sigue una sub-sub-moda aún más estúpida: la de etiquetar a tus amigos con palabras que representan un aspecto representativo de su personalidad.
Para que sepáis un poco más de mi, os presento a los míos y os los defino en un único concepto...
Espero que no se me enfaden... ellos me han dado mucho. En especial tú, Carmen.
7 comentaris:
Jo fa temps que he abandonat el facebook, encara que no he provat de borrar la meva identitat ja que m'han dit que és més difícil que una apostasia. Per tant, no coneixia aquesta nova moda. En fi, un dia d'aquests hi tornaré a entrar i etiquetaré a la gent amb apodos tals que "polvo d'una nit", "ferum a calamar", "gormiti", "down, síndrome" i "com que no m'has trucat i recordava el teu nom t'he agregat al facebook".
No són per a diferents persones. Són tots per la mateixa.
Jo també vaig intentar allunyar-me, però es veu que si no apareixes per alla estàs desaparegut. Una companya em va dir: "Que fas a Internet si no et conectes al facebook?" I jo li vaig respondre: "Pues veure porno, que per això es va inventar". Per cert, em pot dir on puc conèixer dones tan completes com la que menciona??
El pitjor de tot és que aviat sortirà alguna cosa que substitueixi el facebook, com aquest va fer amb el messenger. I serà molt pitjor. Tremoleu, fillsdeputaaaa!
Ja està.
El títol em fa venir al cap una cançò del Roberto Carlos... eps!!! crec recordar que era mig ceg i coix i que lligava una barbaritat!!
http://www.youtube.com/watch?v=hvpBQcrU9gk
El meu nòvio mira porno a internet, jo receptes de cuina. És el que té.
Sí sr. Modgi, les modes són "aixins". Sort que el tupé i les ulleres chikilicuatresques mai passaran de moda. Així la meva imatge sempre serà cool i guai.
Ai senyoreta rateta, gracies per la seva presencia! Pensava que aquest blog vulgar només interesava al sector masculí i m'estava preocupant.
Com m'agrada quan es capten els detalls més subtils.... Efectivament era un homenatge encobert al cantant i al seu hit. És més, era un intent d'alterar la canço: yo quiero tener un millon de amigos y asi a mas gente poder criticaaaaar. Cantat té més gracia!
Benvolgut Sr. Manel, fa temps que el llegeixo però mai havia necessitat dir rés. Fins ara tot era correcte. Una abraçada, encantada de coneixe'l.
Publica un comentari a l'entrada