La noche del 31 de diciembre, los miembros de una cuadrilla de amigos se desmayaron durante 2 minutos y 17 segundos. Durante ese tiempo visualizaron su futuro, lo que les iba a pasar el día siguiente: uno se vio en el sofá de su casa incapaz de moverse, otro se vio consumiendo aspirinas de manera compulsiva, un tercero se vio arrojando la comida familiar del día de Año nuevo… Todos vieron algo que supuestamente iba a condicionar su manera de actuar, su manera de vivir. Todos menos uno: el muchacho responsable al que le tocaba conducir y que aquella noche del 31 de diciembre decidió NO beber de ese garrafón.
No hace falta decir que los hechos que los chavales predijeron acabaron ocurriendo... y que ese mismo fin de semana no dudaron en volver a emborracharse aún sabiendo las consecuencias de sus etílicos hábitos.
Basado en hechos reales por los que seguro que la mayoría habéis pasado.
11 comentaris:
jaja yo soy de los que arrojaron , en moqueta i alfombra y hasta bien reposado por la mañana no actué....
Sí senyor, les coses clares.
Sabem que passarà, no ho volem però ho fem igualment. Fàtum vital? NOOOO... capullets que som!
però no hi va haver flashfollar? és realment una llàstima.
Sr. Gat: Així m'agrada, que no es perdin les tradicions.
Sr. Josep: No es pot lluitar contra el destí, que li diguin sinó al seu sogre i la seva predestinada calvície.
Sr. Modgi: No recordo el meu flashfollar, part de la nit la recordo negra... molt negra. Potser estic mort... sexualment.
Que recordi la nit negra és una pista interessant. Hi havia llumetes roses? Va sortir prop de Bellvei del Penedès?
Si és que ja se sap que l'home és l'animal que ensopega més cops amb el mateix garrafó.
Bon any, sr. manel! Déu el beneeixi amb vi bo.
He passat per aixo, i tornaria a passar. Per que el dia que perdem lo que va antes de la ressaca, Que ens quedara amics meus?
Markutis: És vostè un pícar. Aquella nit no vaig pagar per sexe... perquè tenia un parell de vales gratuïts, que gràcies a la meva butxaca els del club de Bellvei estan portant millor la crisi.
Sr. Pare: Lo greu és que any rere any creguem que aquell serà l'any en què els bars-discotheques serviran begudes potables. Però no per potar.
Sr. Tito: Té tota la raó. Els efectes secundaris són part de l'encant de les borratxeres. Sense els mals de cap i els diumenges resacosos no tindria la mateixa gràcia.
No todno a veude en ma puta vida senio adgent... Hips!
Del relat em quedo amb la tristesa del que ha de conduir...
I és que no hi ha res més trist a la vida que acompanyar a casa, serè, els colegues torrats. Això i treure els vòmits dels seients del cotxe.
lo que yo queria, gracias
Publica un comentari a l'entrada