INT. BOTIGA D’ANIMALS
El BOTIGUER està netejant unes gàbies d’animals. De
sobte, entra per la porta el CLIENT i es situa davant del
BOTIGUER.
BOTIGUER
Hola, bon dia… Què vol?
CLIENT
Un gos.
BOTIGUER
Perfecte: per caçar, per baralles il·le…
vull dir, eh, per pasturar, per…
CLIENT
…Per follar.
BOTIGUER
Disculpi?
CLIENT
…Per cardar.
BOTIGUER
Com?
CLIENT
…Per mullar.
BOTIGUER
Perdoni?
CLIENT
…Per sucar.
Es fa un pla del rellotge de la botiga, que marca les 10:30.
FON A:
NEGRE
FON A:
INT. BOTIGA D’ANIMALS
Es fa un pla del rellotge de la botiga, que ara marca les
12:00.
BOTIGUER
Què?
CLIENT
…Per…
BOTIGUER
(interromp al CLIENT i parla mirant
a càmera)
Fins quan hem d’allargar la broma?
El CLIENT mira el seu rellotge durant uns segons.
CLIENT
Fins… ja.
BOTIGUER
Doncs… Això és una botiga d’animals!
CLIENT
Per això vinc!
BOTIGUER
Crec que ha entès malament l’expressió
“animal de companyia”…
CLIENT
No s’enganyi, que companyia també vull:
m’acompanyaria mentre veig la tele, mentre
faig el dinar… Però desprès aniríem al parc
i…
BOTIGUER
Vostè és un malalt!
CLIENT
Només jo? Si hi ha milions de persones que
també ho fan! De fet, vaig llegir el
consell a Internet: que amb els gossos era
més fácil…
Es canvia de pla i es veu el BOTIGUER amb cara pensativa.
BOTIGUER
Ah, clar! Vostè vol el gos com a eina per
lligar! És tot un malentès! És una d’aquelles
situacions comunicatives en les quals el
receptor malinterpreta les paraules de
l’emissor, generant involuntàriament
esbojarrades confessions per obra i gràcia
dels dobles sentits de les paraules, oi?
Es canvia de pla i es veu el CLIENT fornicant amb un gos.
CLIENT
Jo crec que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada