15/5/11

Apologia del pet.




  INT. PLATÓ DE TELEVISIÓ
  Un decorat simula representar el mar. Una DONA GRASSA està sobre
  una fusta, mentre un HOME ESCANYOLIT està a l’aigua, intentant
  mantenir-se flotant.

                       HOME ESCANYOLIT
            Si no estiguessis tan grassa, hi cabríem
            tots dos perfectament!

  Sona un “uh!” enllaunat, de desafiament, de fons.

                       DONA GRASSA
            No estic grassa! El que passa és que,
            comparant-me amb tu, semblo més grossa
            del que sóc!

  Sonen uns riures enllaunats de fons.

                       HOME ESCANYOLIT
            Que no estàs grassa? Si tu no tens
            prim ni l’intestí prim!

  Sonen uns riures enllaunats de fons.

                       DONA GRASSA
            Això és una malaltia mortal que pateixo!

  Sonen uns riures enllaunats.

                       HOME ESCANYOLIT
            Calla… eh… eh… Gorda!

  Sonen uns riures enllaunats de fons.

                       DONA GRASSA
            No has pogut dir-me cap insult millor? Ets
            tan decepcionant insultant com al
            llit!

                       HOME ESCANYOLIT
            Deixa’m pensar i ja veuràs…

  L’HOME ESCANYOLIT deixa de nedar, es posa la mà a la barbeta
  en actitud pensativa, i comença a enfonsar-se. Sonen uns
  riures enllaunats de fons.

                       HOME ESCANYOLIT
            Socors! M’ofego!



  La DONA GRASSA fa un esforç inútil per arribar a l’HOME
  ESCANYOLIT. Sonen uns riures enllaunats de fons.

                       DONA GRASSA
            No arribo!

  Sonen uns riures enllaunats de fons. La dona està a punt
  d’agafar la mà de l’HOME ESCANYOLIT.

                        HOME ESCANYOLIT
            Agafa’m el dit!

  Sonen uns riures enllaunats de fons.

  Finalment, la DONA GRASSA agafa l’HOME ESCANYOLIT del
  dit.

                        HOME ESCANYOLIT
            Ràpid! Tira’m del dit!

  La DONA GRASSA tira del dit i l’HOME ESCANYOLIT es tira un
  pet. Sonen uns riures enllaunats de fons i, després, uns
  aplaudiments i una ovació del públic. La DONA GRASSA deixa
  anar l’HOME ESCANYOLIT i li dóna l’esquena.

   FON A:

  INT. CASA
  Una SENYORA GRAN, un PSICÒLEG ARGENTÍ, un ANARQUISTA, el DALAI
  LAMA, una SEXÒLOGA i un GUIONISTA; estan asseguts a un sofà,
  mirant la televisió.

                        SENYORA GRAN
            Quin mal gust! Han acabat l’sketch amb
            un pet!

                        PSICÒLEG ARGENTÍ
            S’equivoca, és un metáfora: el pet simbolitza 
            la part del jo que l’home escanyolit ha
            pogut exterioritzar només quan ha aconseguit
            acceptar-se tal com és.

                         ANARQUISTA
            Us equivoqueu els dos: el pet és l’expressió
            de la victòria contra les repressions imposades
            pel sistema, en aquest cas encarnades per 
            la dona grassa al no deixar l’home escanyolit
            pujar a la fusta.



                         DALAI LAMA
           Us equivoqueu els tres, l’sketch és una
           reivindicació política encoberta: el pet
           simbolitza la llibertat de la qual han de
           gaudir tots els pobles sotmesos.

                         SEXÒLOGA
            Us equivoqueu els quatre: el pet és l’últim
            pas en el procès de consolidació de la
            parella, i significa que estimes l’altre
            amb els seus defectes i virtuts. L’sketch
            acaba sent un drama romantic amb final trist.

                         GUIONISTA
           Ignorants tots: el pet és, simplement, un
           recurs que fem servir els guionistes per
           arreglar un sketch que no ha fet cap tipus de
           gràcia.
                      
  El GUIONISTA es queda en silenci un segons, mirant a la
  càmera.

                         GUIONISTA
           Què? Segur que espereu un pet, oi? Doncs 
           no: he dit que és un recurs que s’usa quan
           un sketch no ha fet cap tipus de gràcia… i
           aquest ha sigut realment graciós, així que
           no era necessari que…

  De sobte, apareix fugaçment l’HOME ESCANYOLIT passant per
  davant del GUIONISTA, i es tira un pet, deixant el
  GUIONISTA sense paraules.  Sonen uns riures enllaunats de
  fons, seguits d’una ovació enllaunada exagerada.


3 comentaris:

Josep ha dit...

Més profund del que sembla.
M'agrada.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Plas, plas!
El podrien haver escrit perfectament els Monty Pyton

sr. Manel ha dit...

Sr. Josep: Hola! Això també ho diuen del meu anus!

C.e.t.i.n.a.: El podrien haver escrit els Monty Pyton, però no tenien el nivell C de català.