19/5/11

Teleoperadors (a.k.a. fills de puta).



 
  INT. CASA NOI
  Un NOI està mirant la televisió. De sobte, sona el telèfon.  
  El NOI veu per la pantalla del telèfon que es tracta de la
  trucada d’un TELEOPERADOR.

                       NOI
            Pizzes a domicili, digui?

                       TELEOPERADOR
                 (OFF)          
            Senyor Ferrer? Sóc de la companyia
            telefònica.

                        NOI
            Pizzes a domicili, digui?

                       TELEOPERADOR 
                 (OFF)         
            Perdoni, penjo; que m'he equivocat.

                        NOI
            Ja? Esperi’s a escoltar les nostres
            ofertes, no?
           
                       TELEOPERADOR  
                 (OFF)        
            Per solidaritat laboral, ho faré; senyor.

                        NOI
            Si compra dues pizzes familiars,
            li regalem una tercera i un litre
            de cola. Amb el menú infantil, regalem
            un paquet de sis aletes de pollastre i…


   FON A:

  NEGRE

        FON A:
  INT. CASA NOI
  En pantalla apareix un cartell de “35 minuts després”. El
  NOI segueix explicant ofertes al TELEOPERADOR.

                       NOI
            …Però Si ho prefereix, pot comprar
            quatre mitjanes a preu d’una familiar i… 




    TELEOPERADOR
                 (OFF, alterat)
             Ja val! No vull escoltar les seves
             ofertes, pesat! No m’interesen!
 
                        NOI
            Sí! Enxampat! Era broma! Sóc el
            senyor Ferrer, però estic fins els ous
            que em truquis dia sí, dia també.
            Molesta molt, fill de puta!

  El NOI penja el telèfon visiblement satisfet.

        FON A:
  INT. COMPANYIA TELÈFONS
  El TELEOPERADOR està desencaixat. Deixa el seu auricular,
  s’aixeca de la cadira, surt per la porta de l’edifici,
  puja al cotxe i condueix fins casa seva. Obre la porta i
  el rep la seva DONA.

    DONA
            Què fas a casa tan aviat?

                       TELEOPERADOR
            He deixat la feina. 

    DONA
            Per què?

                       TELEOPERADOR
            He rebut una trucada que m’ha fet
            veure què miserable és allò que faig.

    DONA
            I ara què farem? Has pensat en el nostre
            fill?
                       TELEOPERADOR
            Pots avortar…

    DONA
            Però si el nen té 20 anys!

  Es fa un pla curt del FILL, que és mònguer. El TELEOPERADOR
  es treu una pistola de la butxaca  i dispara el FILL. 




        FON A:
  INT. CASA NOI
  El cadáver del FILL està al terra. Un POLICIA ha arribat
  a la casa. La DONA i el TELEOPERADOR estan declarant. El
  NOI també està present al lloc dels fets.
 
                       POLICIA
            M’està dient que aquest noi l’ha
            coaccionat de tal manera que s’ha vist
            obligat a assassinar el seu fill?

    TELEOPERADOR
            Correcte.

  El POLICIA posa les manilles al NOI.
 
                       POLICIA
            Queda detingut per incitació a l’homicidi
            del nen.           

    NOI
            No, no… Jo…           

  El POLICIA treu les manilles al NOI.  

    NOI
            Però què collons…

  TELEOPERADOR
            …Que era broma! Enxampat! Amb un
            teleoperador no es juga! 

  El POLICIA i el TELEOPERADOR comencen a riure  davant la  
  perplexitat del NOI i la DONA.
 
                       DONA
            Llavors, el nostre fill no ha mort?           

    TELEOPERADOR
            Sí, sí: això sí que és veritat... Total,
            si era subnormal!

  El POLICIA, el TELEOPERADOR i la la DONA comencen a
  riure, davant la perplexitat del NOI.

        FON A:
  NEGRE

   FON A:
  INT. CASA NOI
 
  El NOI està al telèfon, en estat de shock.

    TELEOPERADOR
                 (OFF)
             Senyor Ferrer? Sóc de la companyia
             telefònica.
   
    NOI
            Un moment, jo això ho he viscut abans!
            Expliqui’m les seves ofertes, que no vull
            que mori el seu fill retrassat!

         TELEOPERADOR
                 (OFF)
             Com ho sap això? Si li han dit la notícia
             avui a la meva dona!

  El NOI penja el telèfon espantat.

        FON A:
  NEGRE

   FON A:
  INT. OFICINA DELS GUIONISTES
  Els GUIONISTES estan reunits al voltant d’una taula, en plena
  pluja d’idees.

    GUIONISTA 1
            I llavors, el noi descobrirà que té
            poders que li permeten predir el futur i
            després…    

    GUIONISTA 2
            Aquest sketch s’està fent etern!

    GUIONISTA 1
            És que aquest sketch és com quan et
            truca un teleoperador, que se’t fa difícil
            tallar-lo. 

    GUIONISTA 2
            Sí, aquest sketch és com quan et truca un
            teleoperador. S’assemblen en què se’t fa
            difícil tallar-lo i en què arriba un
            moment que no interessa.

    GUIONISTA 1
            Sí, però se’t fa difícil tallar-lo; perquè
            és complicat trobar el moment per…

        FON A:
  NEGRE
 

18/5/11

El putu plàstic del CD.




  INT. CASA
  Està tot a les fosques. De sobte, l’HOME QUE FA ANYS, encèn
  el llum. La casa estava plena de CONVIDATS, perquè era una
  festa d’aniversari sorpresa.

                       CONVIDATS
                 (tots a la vegada)
            Sorpresa!

                       HOME QUE FA ANYS 
                 (amb posat de sorpresa)                        
            Gràcies, gràcies! No m’ho esperava
            això…

    CONVIDAT 1
            Moltes felicitats!

  El CONVIDAT 1 li dóna un petit paquet a l’HOME QUE FA ANYS.

                       HOME QUE FA ANYS 
            Què és?

                       CONVIDAT 1
            Hauràs d’obrir-lo abans…

                       HOME QUE FA ANYS 
            No crec que sigui molt difícil…

  L’HOME QUE FA ANYS treu el paper de regal i descobreix que és
  un CD.
  
                       HOME QUE FA ANYS 
            Un CD? I després diuen que no es venen…
     
  L’HOME QUE FA ANYS intenta treure el plàstic que protegeix el
  CD. Ho prova amb els dits i les ungles. Davant les mostres
  evidents d’impotència per la situació, els convidats s’esveren.
  El CONVIDAT 2 s’apropa a l’HOME QUE FA ANYS, amb un ganivet.

    CONVIDAT 2
            I amb un ganivet?

  L’HOME QUE FA ANYS agafa el ganivet del CONVIDAT 2.

                       HOME QUE FA ANYS 
            Sí, crec que així podré…




  L’HOME QUE FA ANYS s’apropa al CONVIDAT 3 i l’amenaça amb
  el ganivet.
 
                       HOME QUE FA ANYS 
            Tu! Intenta-ho!    

    CONVIDAT 3
            Però el ganivet no era pel CD?            

         HOME QUE FA ANYS 
            I què et penses que vull? Obre el CD!

    CONVIDAT 3
            Però jo…          

         HOME QUE FA ANYS 
            Ja!

  El CONVIDAT 3 intenta obrir el CD amb els dits. Després d’uns
  segons, es rendeix. 

    CONVIDAT 3
            No puc! És impossible!

                       HOME QUE FA ANYS 
            Inútil!

  L’HOME QUE FA ANYS s’apropa al CONVIDAT 3 i li clava el
  ganivet. Llença el cadáver al terra.

    HOME QUE FA ANYS
            El següent!

   FON A:
  NEGRE

   FON A:
  INT. CASA
  Apareix en pantalla un cartell de “2 hores i quinze ganivetades
  després”. Tots els CONVIDATS estan morts al terra. Només queda
  en peu l’HOME QUE FA ANYS, que té el Cd a una mà.

                        HOME QUE FA ANYS 
            Bé, CD: només quedem tu i jo.    

  L’HOME QUE FA ANYS i el CD “lluiten” amb el Duel of the
  Fates de Star Wars de fons. Finalment, es rendeix.



                       
                        HOME QUE FA ANYS 
            Has guanyat, però cauré amb honor…   

  L’HOME QUE FA ANYS agafa de nou el ganivet i se’l clava fent-se 
  l’harakiri. Acte seguit truquen a la porta. Finalment entra el  
  CONVIDAT 4, donant un cop de peu a la porta.

    CONVIDAT 4
            Hola? Perdoneu que arribi tard…

  El CONVIDAT 4 va saltant els cadàvers de tots els CONVIDATS.           

    CONVIDAT 4
            No sabia que era una festa ambientada.
            Molt aconseguides les disfresses de morts,
            però no cal que passeu de mi. Ja he
            hagut d’esbrinar això de la festa per..

  El CONVIDAT 4 arriba on està l’HOME QUE FA ANYS.

    CONVIDAT 4
            Mira’l! Felicitats! T’he portat un regal!

         HOME QUE FA ANYS 
                 (agonitzant)
            No serà un CD de música?

    CONVIDAT 4
            I ara! Per què està Internet sinó?

  El CONVIDAT 4 treu un paquet i li dóna a l’HOME QUE FA ANYS.

    CONVIDAT 4
            És una pel·lícula en Blu-Ray!

  L’HOME QUE FA ANYS mira el CONVIDAT 4, mira el blu-ray amb
  el seu plàstic. L’HOME QUE FA ANYS cau mort i li cau el CD
  de les mans. El CONVIDAT 4 l’agafa i se’l mira.

    CONVIDAT 4
            Apa! Aquest no l’he escoltat! T’importa si
            el poso?

  El CONVIDAT 4 intenta treure el plàstic.

    CONVIDAT 4
            Ah! Està precintat amb plàstic! No
            crec que sigui molt difícil…

  Es fa un zoom al CD, es posa una música de tensió de fons.

 





15/5/11

Apologia del pet.




  INT. PLATÓ DE TELEVISIÓ
  Un decorat simula representar el mar. Una DONA GRASSA està sobre
  una fusta, mentre un HOME ESCANYOLIT està a l’aigua, intentant
  mantenir-se flotant.

                       HOME ESCANYOLIT
            Si no estiguessis tan grassa, hi cabríem
            tots dos perfectament!

  Sona un “uh!” enllaunat, de desafiament, de fons.

                       DONA GRASSA
            No estic grassa! El que passa és que,
            comparant-me amb tu, semblo més grossa
            del que sóc!

  Sonen uns riures enllaunats de fons.

                       HOME ESCANYOLIT
            Que no estàs grassa? Si tu no tens
            prim ni l’intestí prim!

  Sonen uns riures enllaunats de fons.

                       DONA GRASSA
            Això és una malaltia mortal que pateixo!

  Sonen uns riures enllaunats.

                       HOME ESCANYOLIT
            Calla… eh… eh… Gorda!

  Sonen uns riures enllaunats de fons.

                       DONA GRASSA
            No has pogut dir-me cap insult millor? Ets
            tan decepcionant insultant com al
            llit!

                       HOME ESCANYOLIT
            Deixa’m pensar i ja veuràs…

  L’HOME ESCANYOLIT deixa de nedar, es posa la mà a la barbeta
  en actitud pensativa, i comença a enfonsar-se. Sonen uns
  riures enllaunats de fons.

                       HOME ESCANYOLIT
            Socors! M’ofego!



  La DONA GRASSA fa un esforç inútil per arribar a l’HOME
  ESCANYOLIT. Sonen uns riures enllaunats de fons.

                       DONA GRASSA
            No arribo!

  Sonen uns riures enllaunats de fons. La dona està a punt
  d’agafar la mà de l’HOME ESCANYOLIT.

                        HOME ESCANYOLIT
            Agafa’m el dit!

  Sonen uns riures enllaunats de fons.

  Finalment, la DONA GRASSA agafa l’HOME ESCANYOLIT del
  dit.

                        HOME ESCANYOLIT
            Ràpid! Tira’m del dit!

  La DONA GRASSA tira del dit i l’HOME ESCANYOLIT es tira un
  pet. Sonen uns riures enllaunats de fons i, després, uns
  aplaudiments i una ovació del públic. La DONA GRASSA deixa
  anar l’HOME ESCANYOLIT i li dóna l’esquena.

   FON A:

  INT. CASA
  Una SENYORA GRAN, un PSICÒLEG ARGENTÍ, un ANARQUISTA, el DALAI
  LAMA, una SEXÒLOGA i un GUIONISTA; estan asseguts a un sofà,
  mirant la televisió.

                        SENYORA GRAN
            Quin mal gust! Han acabat l’sketch amb
            un pet!

                        PSICÒLEG ARGENTÍ
            S’equivoca, és un metáfora: el pet simbolitza 
            la part del jo que l’home escanyolit ha
            pogut exterioritzar només quan ha aconseguit
            acceptar-se tal com és.

                         ANARQUISTA
            Us equivoqueu els dos: el pet és l’expressió
            de la victòria contra les repressions imposades
            pel sistema, en aquest cas encarnades per 
            la dona grassa al no deixar l’home escanyolit
            pujar a la fusta.



                         DALAI LAMA
           Us equivoqueu els tres, l’sketch és una
           reivindicació política encoberta: el pet
           simbolitza la llibertat de la qual han de
           gaudir tots els pobles sotmesos.

                         SEXÒLOGA
            Us equivoqueu els quatre: el pet és l’últim
            pas en el procès de consolidació de la
            parella, i significa que estimes l’altre
            amb els seus defectes i virtuts. L’sketch
            acaba sent un drama romantic amb final trist.

                         GUIONISTA
           Ignorants tots: el pet és, simplement, un
           recurs que fem servir els guionistes per
           arreglar un sketch que no ha fet cap tipus de
           gràcia.
                      
  El GUIONISTA es queda en silenci un segons, mirant a la
  càmera.

                         GUIONISTA
           Què? Segur que espereu un pet, oi? Doncs 
           no: he dit que és un recurs que s’usa quan
           un sketch no ha fet cap tipus de gràcia… i
           aquest ha sigut realment graciós, així que
           no era necessari que…

  De sobte, apareix fugaçment l’HOME ESCANYOLIT passant per
  davant del GUIONISTA, i es tira un pet, deixant el
  GUIONISTA sense paraules.  Sonen uns riures enllaunats de
  fons, seguits d’una ovació enllaunada exagerada.


17/5/10

Depende (de lo que bebes).


 A la izquierda, la realidad. A la derecha, cómo ves la realidad... tres whiskys después.


Depende (de lo que bebes).

Que la fea sea la guapa, 
que la gorda sea delgada; 
que no veas una, que veas dos...
¡Poco exactos son los números!


Depende...

Que la calva tenga melena,
que la cardo esté buena:
que uno lo hace y se arrepiente,
pues la noche es lo que tiene...

Depende...

Depende... de lo que bebes.
De según cuanto se bebe, todo depende:
¡Qué bonito es el amor!
¡Y qué caro me sale el sexo!
Cuando ahí sientes picor,
ya no atiendes al cerebro...

Depende...

Que con el paso del tiempo,
todo lo das como bueno:
que te sube y ya no baja...
¡De abajo arriba y aún más arriba!

Depende...

Depende... de lo que bebes.
De según cuanto se bebe, todo depende:
que no has conocido a nadie
y ya es de madrugada.
Pinta otra semana a pajas,
no hay quien se te beneficie...

Depende...

Nunca le dirías que sí:
¡No tiene dientes en la boca!
¡Pero te sientes feliz...
vas a poder mojar la polla!

Depende...

Depende... de lo que bebes.
De según cuanto se bebe, todo depende.





14/5/10

Ellos tienen carácter, y tú no.







Yo tampoco tengo carácter, por eso me "inspiro" en otros.


12/5/10

Cálizfornication: la serie de moda.



"Este cura no da hostias a los monaguillos, ni les da el vino del cáliz... sólo les da por culo".

"El mayor de sus pecados es pecar con los menores".

"No gusta a todo el mundo, pero al Papa sí".
"Lo va a petar".


10/5/10

Ibrahimovic y Piqué... y otras cosas del meter.

La noticia de la semana pasada no fue ni la caída de la bolsa, ni los efectos de la nube del volcán islandés, ni el incidente de la Pantoja con la ley... No, no me refería al asunto de la presunta estafa de varios millones de euros, sino al accidente que sufrió por culpa de otra ley: la de la gravedad. Pues eso, estos temas quedaron eclipsados por una imagen...

 2 gays, 1 cup.

Como todos sabréis, especialmente si sois las respectivas muejeres de Ibra y Piqué, ninguno de los dos es homosexual. Pero... that's Spain! ¿Qué se hace, amigos periodistas, cuando se obtiene una información? "Proclamar a los cuatro vientos que la hija de Romina y Albano está viva!" No, Lydia Lozano: la pregunta iba dirigida a periodistas. Sin embargo, tu caso nos sirve para ejemplificar la labor social que cumple la gente de tu gremio: escampar rumores como si fueran verdades. Así que si ellos, que son los auténticos profesionales, se pasan el código de la ética por el forro de los cojones... ¡Yo no iba a ser menos! Aclarado esto... ¡Adelante con la retahíla de insultos homófobos y llenos de prejuicios dedicados a Zlatan!

Insultos de nivel superior (sutiles metáforas/ comparaciones):

- A Ibrahimovic le gusta jugar de espaldas.
- Ibrahimovic sólo es chupón cuando se lo piden.
- Ibrahimovic se mueve muy bien entre los defensas.
- Ibrahimovic recibe con facilidad.
- Ibrahimovic se adapta a cualquier posición.
- Ibrahimovic es pasivo.
- A Ibrahimovic se le da muy bien el cuerpo a cuerpo.
- Ibrahimovic siempre busca el contacto.


Insultos de nivel medio (juegos de palabras con su nombre):

- Asslatan.
- Ibrahomovic.
- Igaymovic.


Insultos de nivel bajo: chistes inspirados en el modelo Barragán...
- Todo lo que tiene de alto Ibrahimovic, lo tiene de maricón.



... o montajes (nunca mejor dicho):




Ibra está muy dolido.


El sr. Manel no se hace responsable de las palabras vertidas en este blog por él o por sus colaboradores (porque no los tiene); así que si eres Zlatan Ibrahimovic y estás leyendo esto, no me demandes, que te puedo dar de todo menos dinero. Tú ya me entiendes, bribón.


7/5/10

Messi o Ronaldo... ¿Quién es el mejor?


Ellos mismos se definen...



...Pues eso: ellos mismos se definen.

5/5/10

P. U. T. A. S. (Por Un Tórrido Acto Sexual).

Si  consumar ha sido de siempre para el hombre una tarea de titanes, sólo falta tener que lidiar con las trampas legales urdidas por zorras de medio pelo. Medio pelo porque aún están en fase de crecimiento. Sí,  y también porque aún tienen poco pelo ahí abajo.

Pero, ¿qué tenemos que hacer los machos para aparearnos con una hembra legítima? ¿Cómo podemos asegurarnos de que no nos estamos metiendo en un lío mayor al meterla  dentro de una menor?


A. Le preguntas la edad: en este caso te tendrás que fiar de la palabra de mujer, algo harto peligroso teniendo en cuenta lo mucho que les cuesta revelar su fecha de nacimiento.

B. Le pides la documentación: como si fueras un guardia civil. Si tienes dudas sobre la edad del especimen que quieres copular, descarta la técnica de cortarle el tronco y contarle las anillas: eso únicamente funciona con los árboles. Si consultas su DNI se pueden suceder tres situaciones:

                 - Es mayor de lo que te ha dicho: la típica treintañera que no acepta el paso del tiempo.
                 - Es menor de lo que te ha dicho: la típica veinteañera en busca de experiencia.
                 - Es hombre: la típica mujer con cola.
                 - Es menor (a secas): la típica teen a la que los de su edad se le quedan cortos...


Hola, soy Zahia y me gustan los franceses y los hombres que son de Francia.


C. Te la juegas: confías en tu intuición y acabas la faena. Si notas que no tiene un pelo de  tonta (ni de nada) y le sueltas el típico chiste sobre el tema ("Parece que me lo esté montando con una niña de 13 años") y ella te responde que ha de irse a su casa para acabar los deberes de Conocimiento del Medio... Estás en un follón.



Consejo: Se ha de practicar el sexo seguro... Ir de putas, de las profesionales, que ahí pagas y mojas fijo. Sin complicaciones.

3/5/10

Entrevista a Alan Moore (y 2).





Entrevistador: Entonces, ¿de quién fue el encargo de Watchmen?

Moore: Yo sólo sé que un día vino a mi estudio un tipo diciendo que quería una novela gráfica de 800 páginas para ayer. Yo le contesté que era imposible, que ayer ya había pasado. Estuvieron a punto de proponer el trabajo a otro, sin embargo, finalmente les convencí y ¡listos! Y en tres tardes la acabé...

Entrevistador: ¿Las 800 páginas?

Moore: Bueno, en realidad hice 500, pero fui intercalando otra de mis novelas hasta alcanzar las 700, una a la que nunca le había encontrado una salida, llamada "Relatos del navío negro". No tiene nada que ver con la trama general, aunque los freaks creen que sí, porque habla de la libertad y de la lucha por la supervivencia del hombre y blablabla. Ya habrás escuchado hablar de las pajas mentales que se hacen estos infraseres con cualquier cosa: son unos especialistas en la materia.

Entrevistador: Sí, el asunto "pajas" lo tienen muy por la mano. ¿Y cómo completó las 100 páginas que le faltaban para llegar a las 800?

Moore: Pues escribí unos diarios inventados, con letra Times New Roman 16 y a doble espacio. Y algún que otro folio en blanco también colé por medio. Y no te lo creerás, pero los freaks comentaban en los foros que esos folios en blanco simbolizaban la pureza infinita... Idiotas.

Entrevistador: Veo que muestra poco respeto a su público... Sabrá que gracias a ellos es quién es...

Moore: Una mierda. No debo nada a esa chusma. Al contrario: ellos me tendrían que dar las gracias a mí por ayudarles a tener una vida. Aunque sea en sus propias mentes...

Entrevistador: ¿Qué ha supuesto para usted la adaptación de sus obras al cine?

Moore: Dinero. Cuando vinieron unos ejecutivos a mi despacho interesándose por los derechos de V de Vendetta y Watchmen, les envié a tomar viento. Les dije que mis palabras no se prostituían y...

Entrevistador:¿Y?

Moore: Me pusieron un cheque en blanco delante y me pidieron una cifra. Yo escribí una cifra exagerada: 3 millones. Se fueron a un cajero y volvieron con el dinero. "¿Pero esto qué es?" -les dije. Me dieron 3 millones... ¡de euros! Yo es que, en ese momento, estaba hablando en pesetas... porque aún pienso en pesetas: es que a mí eso del euro no me acaba de convencer, con lo del redondeo y los céntimos y...

Entrevistador: ¿Y? ¿Qué hizo? ¿Devolvió el dinero? ¿Lo donó?

Moore: Nada, nada. Lo mismo que cuando las cajeras del Mercadona se equivocan al darte el cambio. El EPIC FAIL es suyo. Y eso de donar, menos: que el dinero lo das a una ONG y luego los voluntarios se lo gastan en pagarse sus vicios... ¡Que hoy en día nadie hace nada gratis! Por cierto, lo de la entrevista... ¿Me pagas en negro o tienes que hacerme factura? ¿Y el transporte? ¿Y las dietas?

Entrevistador: ...


P.D.: Gran personaje, el sr. Moore. Interesante... e interesado. ¿Pero qué "escritor" no es así? Buenafuente hace un corta y pega de sus guiones para sacar un libro de monólogos y venderlo con todo el morro, Victor Amela recopila frases célebres vistas en sus contactos de messenger y las vende con todo el morro, Ana Rosa delega en un negro para que se lo haga todo y luego lo vende como suyo con todo el morro... T.V. & cinema killed the letter star.