Homenatge a l'Antoni Tàpies.

 "La llum al final del túnel".

-Títol: "La llum al final del túnel".

-Estil pictòric: Semblant al de l'Antoni Tàpies però més guai.

-Explicació de l'obra: Quan mors vas caminant per un túnel de parets de color crema, perquè Déu és un ésser amb gust i aquesta tonalitat serà tendència aquesta temporada tant en el nostre món com en l'altre.

Això sí, quan arribes a la llum et trobes amb una sorpresa: un treballador d'ENDESA, que són més omnipresents que el propi Creador. Un operari t'espera amb la factura corresponent al "gastu" que ha suposat el fet d'estar il·luminant el teu recorregut cap al Cel.

Cubicles: el capítol eliminat (II de II).

NOTA IMPORTANT: LA MERDA QUE TROBAREU A CONTINUACIÓ ÉS LA CONTINUACIÓ D'UNA MERDA  QUE   TROBAREU SOTA AQUESTA MERDA. QUÈ SIGNIFICA AIXÒ? DONCS QUE HAURÍEU  DE LLEGIR LA MERDA PRÈVIA PER ENTENDRE LA MERDA POSTERIOR. 

 

    INT. OFICINA
  En MARC, en DAVID i la MIREIA estan davant dels seus respectius
  ordinadors.

                       MIREIA
                 (mentre llegeix un llibre de xinès)
            Jo estic fent un curs d’idiomes. De xinès.
            El xinès serà l’idioma mundial en pocs
            anys…

                       MARC
            L’àrab. L’àrab ho serà.

                       DAVID
            El xinès. 1000 milions de xinesos.

                       MARC
            L’àrab… 100 mili… 200 mi… 500...
            Hi ha molt de moro!

  Mentre en MARC, el DAVID i la MIREIA discuteixen, apareix
  l’ISIDRE; vestit de socorrista. Amb banyador.
            
                       ISIDRE
            Jo ja he fet un curset de socorrisme…

                        DAVID
            Socorrisme? Els cursos eren de formació per
            l’empresa!

                  En MARC obre una porta de l’oficina. Tots 
                  s’hi apropen: s’escolta el so de les onades.
 
            Teniu una platja a l'edifici i no teniu
            un pàrquing?

                        MIREIA
            Pàrquing? Et penses que aquí som milionaris?

  De la porta de la platja surt una DONA ÀRAB amb burka,
  cridant i fent gestos de “la meva filla s’està ofegant”.

                        MARC
                  (a la MIREIA)
            Veus? Us ho he dit. Hauries d’haver estudiat
            àrab.

                        DAVID
            Jo també ho deia.

                        MIREIA
                  (mentre llegeix el seu llibre de xinès)
            Calleu! Estic intentant saber què diu!

                        DAVID
            Amb un diccionari de xinès?

                        MIREIA
            Ai, jo que sé!

  L’ISIDRE s’acosta cap a la porta d'accés a la platja.

                        ISIDRE
                  (passant per davant de tots)
            Aparteu, imbècils fills de puta.

  Sona una música èpica de fons. L’ISIDRE passa per la porta de
  la platja. En DAVID, la MIREIA, en MARC i la DONA ÀRAB  
  contemplen l’escena. De sobte s’atura la música èpica:
  comença a sortir sorra procedent de l’interior de l’oficina-
  platja.

                        ISIDRE
                  (off)
            Merda. Pensava que duia la cadira
            Tot terreny.

  La DONA ÀRAB segueix alterada. Segueix sortint sorra de
  l’interior de la platja-oficina. En DAVID, la MIREIA i el
  MARC estan mirant el llibre de xinès.

                                                           FON A:

  CORTINETA DE CUBICLES

                                                           FON A:

  INT. OFICINA
  La DONA ÀRAB continua nerviosa. En DAVID està totalment
  enterrat per la sorra de la platja. Ha mort asfixiat. La MIREIA
  i en MARC estan llegint el llibre de xinès.

                        MIREIA
                  (mentre llegeix el seu llibre de xinès)
            Crec que diu que la seva filla vol
            banyar-se amb nosaltres…

  De la porta de la platja-oficina surt el cadáver de la
  NOIA ÀRAB, tota mullada i vestida amb burka. La MARE
  ÀRAB es posa a plorar.

                        MARC
                   (a la DONA ÀRAB)
            Massa tard… Ja s’ha banyat sola, senyora!

  En MARC, la MIREIA i la DONA ÀRAB s’acosten al cadàver de la
  NOIA ÀRAB.

                        MIREIA
                   (comprovant el pols de la NOIA ÀRAB)
            Està…

                        MARC
                   (mirant per sota de la túnica de la
                   NOIA ÀRAB)
            …molt bona!

  En MARC s’afluixa el cinturó i es disposa a baixar-se els 
  pantalons, mentre mira amb cara de vici el cadáver de la  NOIA 
  ÀRAB. La DONA ÀRAB intenta detenir en MARC a cops. De sobte,
  apareix el SR. DIRECTOR, vestit novament de ninja.
 
                        SR. DIRECTOR
                  (assenyalant la NOIA ÀRAB i la DONA ÀRAB)
             Ninjes!
                                                           FON A:

  CRÈDITS DE CUBICLES I FI.

Cubicles: el capítol eliminat (I de II).

         

    INT. OFICINA
    Primer pla de la cara del SR. DIRECTOR.

                       SR. DIRECTOR
            El treballador és l’actiu més valuós
            d’una empresa. Tot el que pugui donar-
            vos és poc… Com aquests uniformes! Sabeu
            per a què són?

    Es fa un pla d’en DAVID, en MARC, la MIREIA i l’ISIDRE;
    vestits de ninjes.

                       MARC     
            Per intimidar la competència?

                       DAVID
            Adoptarem una filosofia oriental?

                       MIREIA 
            Per què els ninjes estan de moda?

    DAVID, MARC i MIREIA es queden mirant l’ISIDRE; esperant
    la seva resposta. L’ISIDRE no diu res. Es fa un primer
    pla de la cara del SR. DIRECTOR.

                       SR. DIRECTOR
            Què cony dieu? Què és un ninja?

    El SR. DIRECTOR s’aixeca de la seva cadira: va embotit en
    una disfressa de ninja tres talles inferiors a la seva.

                       SR. DIRECTOR  
            Ho deia per què el negre aprima!

                                                        FON A:

    CORTINETA DE CUBICLES

                                                        FON A:
    INT. OFICINA
    En DAVID,en MARC i la MIREIA estan drets, envoltant  
    l’ISIDRE.

                       MIREIA
            No ha dit res en tot el dia.

    En MARC s’apropa al monitor de la pantalla de la cadira
    de l’ISIDRE.

                       MARC
            Hi ha porno! A la pantalla té porno!
            Li haurà entrat un virus al sistema...

    En DAVID i la MIREIA s’apropen al monitor de la cadira de
    l’ISIDRE.

                       DAVID
            Però voleu dir que hi ha moviment allà
            baix? Que se la… toca?

                       MIREIA
            Li deu fer algú…

    De sobte, apareix el SR. DIRECTOR.

                       SR. DIRECTOR
            Ara no és el moment d’això! Tots a la
            sala de reunions!

    El SR. DIRECTOR assenyala cap a la porta. De la mà li
    cauen unes sospitoses gotes llefiscoses. Sí, de semen.

                                                          FON A:
    CORTINETA DE CUBICLES

    INT. OFICINA
    Estan asseguts en MARC, la MIREIA, en DAVID i l’ISIDRE.  
    El SR. DIRECTOR està fent una presentació.

                       SR. DIRECTOR
             M’han dit que la millor manera de
             mllorar el vostre rendiment és invertint
             en formació.
  
 
    Es fa un pla curt del SR. DIRECTOR. Se senten escridassades
    d’incorfomitat. Fins i tot li llencen un pastís. El SR.
    DIRECTOR es neteja la cara.

                      SR. DIRECTOR
            Els estudis serveixen per molt! Mireu on he
            arribat jo gràcies als meus títols!

    El SR. DIRECTOR agafa un diploma i l’ensenya. En MARC  
    agafa el títol.


                      MARC
                 (llegint el títol del SR. DIRECTOR)
             "Curso de esteticién?"

                      SR. DIRECTOR
            Gràcies a això he arribat a dirigir
            una de les empreses amb més futur del
            país.

                      MIREIA
            La darrera vegada que vaig mirar els
            números, ens donaven un parell de mesos
            abans de començar a acumular pèrdues…

                      SR. DIRECTOR
            I quantes empreses del país poden ser tan
            optimistes, eh?


                                                           FON A:
    CORTINETA DE CUBICLES
 
                                                           FON A:

    INT. OFICINA
    En MARC, en DAVID, la MIREIA estan davant dels seus
    respectius ordinadors.

                       DAVID
            Jo penso fer un curset de community
            manager. Gestió de xarxes socials. Són
            una genial forma de promoció i…

                       MARC
            … de lligar.

                       DAVID
            Això és cosa d’adolescents…

                       MARC
            Ho sé: m’agrada la carn poc feta.
           

    En DAVID es queda en silenci, mirant horroritzat en MARC.

                       MARC
                  (amb cara de vici)
            Sí! Les jovenetes! Les molt jovenetes!

    En DAVID segueix en silenci, mirant horroritzat en MARC.

                       MARC
                  (amb cara de molt de vici)
            ...Perquè sóc pedòfil! Pedòfil!

    En MARC comença a plorar i surt corrents de l’oficina,
    mentre en DAVID contempla l’escena. La MIREIA segueix
    teclejant al seu ordinador, aliena a tot: de sobte,
    s’atura  i  es queda mirant en DAVID.

                       MIREIA
                 (amb cara de ràbia)
            Com pots forçar d’aquesta manera una
            personeta indefensa? Ets un monstre
            insensible.

    En DAVID es queda amb cara de no entendre res.

...CONTINUARÀ! O potser no! Per què ara començareu a dir als comentaris que aquest guió viola el bon (XD) record de Cubicles i que abans feia més gràcia  i que la Gina Tost és tonta i que s'aproxima una onada de fred cosa normal perquè ESTEM A L'HIVERN. HÒSTIA PUTA JA. 

"Lo" dels Goya.

Avui queda menys que ahir per què es celebri la gran ga... la gala del cinema espanyol. No hi ha diners. Ni pel·lícules. Però hi haurà Goyas.  Si els americans fan gala, els espanyols també. Si els americans van a la guerra, els espanyols també. Una salutació, José Mari.

Ha sigut un any de grans produccions, però venia a parlar de cinema espanyol. La chispa de la Vida, La piel que habito,  Carnage, Midnight in Paris... Sí, les pel·lícues de Polanski y Allen són espanyoles. Bé, estan fetes amb caler espanyol: no només els directors consagrats d'Espanya tenen dret a gaudir de les subvencions!

Quin parell en Roman i en Woody! L'un va ser acusat de fer cotxinades amb una nena de 13 anys. L'altre les fa amb la seva filla. A Espanya això no sobta perquè els que fan cotxinades amb nenes escriuen llibres i tenen programes de televisió, i els que follen amb familiars propis regnen el país. Que sí, que parlo d'en Fernando Sánchez-Dragó i dels Borbons!

"Es pasar por un Chiqui Park y me pongo burro".

 

El cinema espanyol està en crisi. Només triomfen les pel·lícules protagonitzades per noiets i noietes que serveixen d'inspiració per què els/les adolescents puguin descarregar mentre admiren els seus cossos divins i obvien les seves interpretacions de merda. I parlant de descàrregues... LA PIRATERIA. Això està afectant tothom, fins i tot a escriptors. I també a la Lucía Etxebarría. La pobra ja no venia llibres per culpa de les descàrregues. Se m'acut només una cosa que em baixaria de la xarxa abans que un llibre de Lucía Etxebarría... QUALSEVOL COSA QUE NO SIGUI UN LLIBRE DE LUCÍA ETXEBARRÍA. 

 "Sexy and I know it".

La pirateria al cinema espanyol existeix. Sense anar més lluny, avui he vist un negre del Top-manta amb tot de pel·lícules espanyoles. Només espanyoles. He hagut de preguntar-li: "Hola, negre. Ai, Perdona. Hola, persona de color negre. Com és que tens només pel·licules espanyoles? No veus que així la gent no anirà mai al cinema a veure els apassionants treballs de Bigas Luna, Isabel Coixet o Garci?" I ell m'ha respost: "Amigo, tengo solo españolas porque son las únicas que me quedan por vender".

Abans he criticat la moda dels actors/actrius guapos/guapes amb talent de merda. No tot és això al cinema espanyol. També hi ha actors/actrius lletjos/lletges amb talent de merda. Quan vaig escoltar Fernando Tejero al tràiler de "La chispa de la vida", pensava que havia de ser nominada a millor pel·lícula de parla no espanyola. Després em van aclarir que allò que parla en Fernando sí és espanyol. 

Si no tens quelcom, la millor solució és importar-ho. Per aquesta raó l'Álex de la Iglesia ha contractat la Salma Hayek, tot i que sembla que l'actriu mexicana no s'ha adaptat massa al "nostre" cinema: NO HA ENSENYAT LES TETES.

"Jiji, esa furcia rubia siempre enseña las tet... COÑO SI SOY YO".

També s'han de criticar els que no assistiran als Goya perquè ha Espanya s'ha de criticar sempre els que no estan presents. I no ho estan no perquè no vulguin sinó perquè no poden. Que $antiago $egura ha implorat durant les darreres setmanes "aunque sea una nominación por los efectos especiales de Torrente IV"! La veritat és que Andy Serkis mereix un premi per com ha recreat els gestos del simi co-protagonista. Ara estava parlant de "L'origen del Planeta dels Simis", eh? No volia deixar entreveure que en Paquirrín és com un simi recreat per ordinador: ell és un simi real. I idiota. Gairebé tan real i tan idiota com batejar uns premis de cinema amb el nom d'un pintor. Malgrat la incoherència, cal agrair aquest fet ja que ens permet fer uns riures almenys una vegada a l'any amb rimes Goya/polla...

"¡Soy Goya y pinto lo que me sale de la polla! XD".

...Per riure del cinema espanyol no cal esperar la seva "gran" cita anual. Només es necessita mirar les cartelleres.

 

Tertulians, Arús i tots som u.

Ahir vaig preguntar a twitter per  buscar temes per parlar al blog. Això és com preguntar a la teva amant per conèixer postures per practicar amb la nòvia. Perquè twitter és el polvo d'una nit i el blog, l'amor de la teva vida: sempre esperant que et deixis de mogudes immadures per tornar a casa. 

Però no parlarem de twitter. Podria. Però no. Perquè puc opinar de tot. De qualsevol tema. Dels còmics que no tenen idees i fan preguntes a twitter: LOSERS SUBNORMALS. Del conflicte Israel-Palestina: MOROS SUBNORMALS. De "El Saler": LOCUTORS SUBNORMALS.  Del pagafantisme: VERGES SUBNORMALS. De polles no puc parlar massa. No vull (ni puc) parlar de la meva vida privada ni la dels meus amics.

 Ell no és mariquita, eh? jijiji

 

Ho sé. He opinat sense cap tipus de criteri objectiu. Això és per què volia rendir homenatge als tertulians. TERTULIANS. "Persones que s'apleguen habitualment per tal de conversar o de dur a terme qualsevol altre passatemps". No ho dic jo, ho diu el diccionari, que jo no escric tan bé.

 

Abans les tertúlies tenien lloc als cafès. Van Gogh, Gauguin, La Chunga... Els pintors del... del... de fa molts anys, ja es reunien per intercanviar opinions i idees. 

 

"Qui va introduir les tertúlies a la televisió?" M'ofèn que desconegueu la resposta: l'ALFONS ARÚS.

 

 Tertulianes de l'Arús opinant sobre l'escalfament global i Belén Esteban.

L'Arús és l'inventor de totes les coses que es fan i es desfan, però la seva principal aportació a la humanitat és el gènere del tertulià subnormal. Aquests ni tan sols opinen de tot sense saber de res. Simplement somriuen i es mostren. "I així he arribat als 2000 programes! I a més l'Angie Càrdenas se'm folla cada nit amb un strap-on! I PUTA TV3!" Sí Alfons, felicitats.

 

No us enganyaré. Jo dino amb l'Arús. I em llevo amb el Basté. I em vaig a dormir amb en Dani Senabre. I faig el pica-pica amb els Òscars i en Quim Morales. Vull dir que els veig/escolto. Perquè sóc de Rac 1 i 8Tv.

 

"Sóc de". "Sóc del Barça". "Sóc de Rac 1". "-Sóc del Club Súper 3. -Però si tens 35 anys! -I què? Ser un súper no és tenir un carnet, és sentir que ho ets!"

 

"Sóc de", "sóc de". Si Freud aixequés el cap i tingués l'oportunitat de psicoanalitzar-nos, ens diria que amb aquesta tendència a identificar-nos amb tot intentem completar el nostre buit existencial i formar-nos una identitat personal que no tenim. Jo resumiré aquesta teoria amb menys paraules: SOM SUBNORMALS.

 

 

Abidal, the bondage king (Abidal, el rei bondadós).

Ja pot cuidar-se en Baltasar. Un altre negre està opositant per fer-se amb el càrrec de Rei obscur. Sabeu qui? "L'Abidal, gilipolles; perquè ho has dit al títol". Doncs efectivament i sí: després de la decepció que ha suposat l'Obama, l'Abidal és la nova esperança blanca negra del món occidental i d'Andorra.

Sport, sempre avançant-se a la notícia.

L'Éric era un tio simpàtic, però és va convertir en un dels favorits de l'afició barcelonista quan va començar a integrar-se plenament en la nostra estimada cultura catalana. És que hi ha poques coses més gracioses que un negre parlant català. Potser un moro parlant en andalús. Existeixen. Es diuen ceutins.

Quan pensava que l'Abi no podia ser més guai, quan havia arribat a límits de la guaicitat que només estan a l'abast de la Gina Tost, es va posar malalt. Molt malalt. Va estar tres setmanes malalt. Però va estar molt malalt. Confiem en la paraula dels serveis mèdics del Barça. Els mateixos que van afirmar que l'Ibrahimovic estava bé del cervell.

De quina malaltia parlem? No una bulímia; que, vulguis o no, t'ajuda a cabre en la talla XL del Bershka. No una drogadicció; que, vulguis o no, el problema és alhora la solució del problema. No, no, no. UN CÀNCER. 

I ja tenim la història del milionari que descobreix el sentit de la vida per culpa de /gràcies a un event traumàtic. Com en aquella pel·lícula de Bill Murray basada en una obra de Charles Dickens: Los cazafantasmas...

CÀNCER

                    Hola, Abidal!

                              ABIDAL

                    Hola, càncer!

CÀNCER

                    He vingut per obrir-te els ulls!

                              ABIDAL

                    Ara he de fer una broma de caire

                    homosexual obrir ulls/ petar culs?

CÀNCER

                    No, que ara aquest blog té més classe.

                              ABIDAL

                    Pues a mi m'agradava més el senyor Manel  

                    quan parlava de polles i coses marranes!

CÀNCER

                    Sí, tio.

                              ABIDAL

                    Sí, sí.

CÀNCER

                    ...

                              ABIDAL

                    ...

CÀNCER

                    Ah, sí! Venia a dir-te que, fins ara,

                    t'has comportat com un tio excèntric

                    amb pasta. Com en Buenafuente. Però

                    sense haver de fer EREs a la teva empresa

                    ni de fer programes de merda per TV3 ni

                    d'anunciar patates que saben a la merda

                    que caga una vaca amb SIDA.

                              ABIDAL

                    Excèntric jo? Ho dius per les truites d'ou 

                    d'ornitorrinc? Perquè em banyo amb llet de                       burra?

                   

CÀNCER

                    No et banyes amb llet de burra, sinó amb

                    burres.

                              ABIDAL

                    I què? M'agrada fer olor d'extinció.

CÀNCER

                    MAL. Has de recordar que un dia vas ser

                    un negret d'aquells que es passen

                    la seva infància envoltats de mosques i

                    blablabla...

Després del rotllo moralitzador, el càncer va marxar per ell mateix, i l'Abidal va renéixer com l'Ave... com l'Avecrem. I va començar a regalar als pobres malalts pobres tots els objectes que li recordaven l'idiota en què s'havia convertit amb el temps. D'aquesta manera, els nens amb càncer d'arreu de Catalunya, han après una valuosa lliçó: que mentre hi ha vida hi ha esperança... L'esperança que algun ric amb sentiment de culpa et regali el seu Rolex.

                    

"Vinga, negrata! Una polsera vermella, un Rolex!"

De referents, vaixells i altres merdes.

Cada generació té els seus referents. Cada generació NECESSITA uns referents. Jo sóc dels Power Rangers. De les Tortugues Ninja. De Bola de Drac. De la Leticia Sabater. Quan explico a les xatis de 18-20 anys aquestes coses, em miren com si fos un vell pertorbat. Suposo que no ajuda el fet que ho faci mentre els hi toco les tetes a dues mans.

-Com em queda l'uiforme? Em fa gordo? -No. ET FA MARIQUITA.

Els referents, per sort, canvien. Quan el teu pare t'explica que gaudia amb les pel·lícules de Pajares i Esteso abans d'anar a moure l'esquelet a un guateque a ritme de Raphael, reacciones amb violència. Però la cosa no serà molt més diferent quan expliqueu vosaltres als vostres fills que gaudíeu amb els vídeos del Post-humor abans d'anar a fer unes birres a un pub a ritme dels Manel.

"Pelillos a la mar". Subtil. El provisional era: "Pelillos del coño a la mar".

Ah, els referents de les noves generacions... Messi és el nou Maradona. Justin Bieber és la nova Britney Spears. I el Costa Concordia és el nou Titanic.

Els paral·lelisme entre ambdós vaixells és inquietant. ELS DOS SÓN VAIXELLS. VAIXELLS AQUÀTICS. I VAN PATIR UN ACCIDENT AL MAR. AL MAR. No pot ser casualitat. I 100 anys EXACTES separen totes dues tragèdies. "Ai, és que el Titanic es va enfonsar a l'abril de 2012 i som al gener de 2012!" Mira, no em desmonteu la teoria de la conspiració, subnormals. A veure si hauré d'anar als vostres blogs a rebentar les merdes que escriviu! Ah, és veritat; JA NINGÚ TÉ BLOGS.

Seguim. Això del Costa Concordia és una tragèdia i no. Depèn de com t'ho miris. Darwin diria que és la llei de la supervivència del més fort, en aquest cas, del que sabia nedar. 

-Això que noto és el teu mòbil? -Estem a 1912, puta subnormal.

Sí, sé que està fatal riure de les tragèdies... actuals. Sí. D'aquí uns anys; segur que riuem de l'atur, de la crisi i fins i tot de Jokebox. I fins i tot fins i tot, algun dia riurem AMB Jokebox. 

EL POST.

Ah, el meu blog. Com trobava a faltar poder escriure sense estar sotmès a la tirania dels 140 caràcters. Ja se'm quedaven curts. Eh... HOLA.

Com vaig fitxar en Cesc Fàbregas (part 2).

                                                          FON A:

  INT. VESTUARI-DIA

  Està l’ARSENE WENGER davant en CESC, ja adult.

                        CESC

            Ja puc marxar al Barça? 

  L’ARSENE WENGER treu un contracte i se l’ofereix a en CESC.

                        ARSENE WENGER

            Aquí tens el nou contracte…

                        CESC

                  (mentre llegeix per sobre el

                   contracte)

            Bla, bla, bla… “He llegit els terminis i

            les condicions del contracte”. "Sí".

  En CESC signa el contracte.

                        ARSENE WENGER

            …amb l’Arsenal! És el teu nou contracte amb

            l’Arsenal! Fins el 2015! I cobraràs el triple!

            I et faré capità de l’equip!

                                                          FON A:

  INT. DORMITORI-NIT

  Estan el NOI 1 i el NOI 2 asseguts al llit, de nou al present. 

                        NOI 1

            Llavors en Wenger va recompensar el

            treball d’en Cesc?

                        NOI 2

            Sí! Amb molts més diners i fent-lo

            líder del seu projecte!

                        SANDRO ROSELL

                  (OFF)

            Innocents…                                                                          

                                                          FON A:

  INT. VESTUARI-DIA

  Està l’ARSENE WENGER davant en CESC.

                        CESC

                  (plorant)

            No vull més diners! Els diners corrompeixen

            les persones!

                        ARSENE WENGER

                  (rient malignament)

            És el que vull! I posa’t això!

  L’ARSENE WENGER llença el braçalet de capità a en CESC, que

  se’l posa.

                        CESC

                  (plorant)

            Em molesta! Crec que em va petit!

                        ARSENE WENGER

                  (rient malignament)

            Ho sé: així no et circularà la sang

            del braç! I patiràs el dolor que has

            provocat als nostres seguidors tontejant

            amb el Barça!

    FON A:

  INT. DORMITORI-NIT

  Estan el NOI 1 i el NOI 2 asseguts al llit, amb cara d’espantats.

                        SANDRO ROSELL

                  (OFF)

            Sí, nois: l’Arsene Wenger és una mala

            persona. Per això havíem de lliberar en

            Cesc, que és un dels nostres! I només

            un negociador professional podia

            aconseguir tal objectiu… 

                                                          FON A:

  INT. DESPATX-DIA

  Està l’ARSENE WENGER assegut a la seva taula. Apareix en pantalla

  el cartell “Any 2011”.

                         ARSENE WENGER

                   (mentre llegeix la llista dels

                    seus jugadors)

            19 anys. 21 anys. 20 anys. 19 anys. 20

            anys… 24 anys. 24 anys! Qui és aquest vell?

            En Cesc! S’ha de vendre de seguida! Però

            qui oferirà diners per un jugador que

            està acabant la seva carrera?

  De sobte, entra en ZUBIZARRETA per la finestra.

                         ZUBIZARRETA

                  (alterat i desesperat)

            ¡Te damos cuarenta millones! Y tenemos tarjeta

            cliente…

  En ZUBIZARRETA treu una targeta client de l’Arsenal. L’ARSENE

  WENGER riu satisfet.

    FON A:

  INT. DORMITORI-NIT

  Estan el NOI 1 i el NOI 2 asseguts al llit.

                        SANDRO ROSELL

                  (OFF)

            I ja està! Així és com hem fitxat en

            Cesc Fàbregas, el jugador més desitjat

            del mercat…

    NOI 1

            Desitjat? Si només tenia l’oferta del

            Barça!

                       SANDRO ROSELL

                  (OFF)

            Bé, però… és… és… un jugador imprescindible

            per l’equip!

    NOI 2

            Imprescindible? Si a la seva posició poden

            jugar en Xavi, l’Iniesta, en Keita, en   

            Mascherano, en Thiago, en Busquets… I al “B”

            esperen en Rafinha, en Sergi Roberto, en… 

                       SANDRO ROSELL

                  (OFF)

            Prou! A dormir! Apagueu ja el llum o diré a

            l’Arsene Wenger que sou uns futbolistes

            amb molt de futur per a què vingui a per

            vosaltres!

  El NOI 1 i el NOI 2 tanquen el llum i es fiquen als seus

  respectius llits. Un segons després, encenen el llum i els dos

  miren a l’armari. Comproven que no hi ha ningú, tanquen

  l’armari, tornen als llits i apaguen el llum. Sota del llit,

  està en WENGER, que porta un sac. Es fa un primer pla de la seva

  cara. Riu malignament.